dijous, 5 de setembre del 2012
Sovint els escaladors del vessant sud dels Pirineus tenim l'indisimulada suficiència de pensar que les millors i mes llargues parets per escalar es trobem a casa nostre. Voltar ens fa obrir els ulls a altres realitats. Tants cops que hem passat a tota velocitat conduint per sota de le Quie de Sinsat i fins avui que no ens hem decidit a apropar-nos a les seves parets, es el moment d'adonar-nos de les proporcions reals de la gran i severa muralla que que s' amaga visible per tothom al cor de l'Ariege.
Mentres remuntem la forta i directa pujada, davant nostre tenim l'imponent paret de "La Pelle" i comencem a prendre consciencia de que aqui l'escalada son paraules serioses. Hem escollit una de les vies mes assequibles i amb mes anomenada, la Peppermint, pero des de el moment que ens encordem son conscients que aqui no es regala res, ni el grau, ni l'equipament obligat. Aixo si... la roca es un calcari de gran qualitat. La via es de concepcio moderna i aixo significa que no sempre va a buscar les febleses de la paret i per tant no hi ha trampes que valguin, o som capaços d'escalar de veritat entre xapa i xapa o no tenim res a rascar.
Ens adonem aviat de la nostre ignorància i gosadia, al inici del segon llarg, caldra apurar el nostre grau mentres fem una bona excursió entre assegurances i sota els peus ens espera una molt possible caiguda de lletges conseqüències Portem molts dies escalant, gaudint i tornant amb un gran somriure als llavis, tenim clar que mes val no temptar la sort per no espatllar el fi de festa.
Un cop a l'aparcament, un gran panell informatiu ens descobreix parets llargues i curtes, concentrades en pocs quilometres de noms desconeguts fins avui, prenem bona nota i anem com comença a ser habitual a fer l'escalada de la tarda.
1 comentari:
Us vau perdre una bona escalada! La caiguda més perillosa de la via és al primer llarg, al pas de V, la resta és difícil però gens perillós!!
I tens tota la raó, la roca i el lloc són genials!!
Publica un comentari a l'entrada