Aguilas, entre el mar i el desert (Múrcia)

Dimecres, 2 - 7 d’agost de 2023

Entre el mar i el desert, Múrcia i les seves badies. Litoral abrupte, fet d'alçades imponents i delimitat per caps on abrigar-se. Moles de roca amb parets marcant-ne els límits, fins i tot el vent les esquiva. Cabo Tiñoso i Cabo Cope com a referents, els ports d'Aguilas i Mazarrón com a refugi.

Navegades llargues, plenes de llum i llevant. Des de Cartagena anem directes a l'origen del garbí, proa al sud-oest volem guanyar milles. Aguilas, densa i bulliciosa, em retorna als estius de la infància.

Ciutat plena a vessar d'una multitud alegre i sorollosa entregada completament a les vacances, ingenus no l’esperàvem tan gran. Però en les distàncies curtes guanya, s'hi percep el seu caràcter i un impuls mariner que captiva. Aguilas viu ancorada als anys vuitanta.

Després de tants dies de mar ens cansem caminant-la. Turisme terrestre per descobrir de ben a prop una costa que desborda moviment i color. La mitjalluna mana, simetria natural que la mà de l'home organitza en cales ordenades i funcionals.

Economia integrada entre terra i mar que deixa rastre en petits dics marins convertits ara en jardins de posidònia o parets fossilitzades esculpides pel vent. Bellesa neta de colors simples i soroll d'onades.

La sorra càlida acull una vegetació dura que inverteix tots els recursos en la supervivència, només verd amb aires de desert. I gent, molta gent, explosió de para-sols, batibull bigarrat que esvalota. Pausa en el llevant que dicta l'hora del retorn, fidels al seu designi aproem al nord.

Puerto de Mazarrón, arrecerat entre esculls i tota mena d'aigües rases ens brinda platges on les onades són batalló, illots i roquissars donen identitat pròpia a cada racó. Poble modern i antic alhora, costumista a més no poder.

Aquests han estat dies tranquils, dies de navegades contemplatives i port que em reafirmen en una idea, aquesta costa és bonica a més no poder i muntanyosa, la caminaria sencera. Però trobo a faltar el silenci de les nits, va sent hora de fondejar.

Quadern de bitàcola: a estribord desfila una costa on tots els noms semblen exòtics. Navegar per aigües noves motiva i genera incertesa a parts iguals. No hi coneixem els costums del vent i aquests primers dies busquem el recer del port per descobrir-los. Alumnes aplicats, observem per aprendre les seves dinàmiques:

* Cartagena - Aguilas (2 d’agost): 35 milles nàutiques i set hores de motor. Retorn a l’anàlisi compulsiu de les previsions meteorològiques amb la variant afegida de ser una costa desconeguda per nosaltres, optem per la prudència i acabem navegant sense vent.

Aquest estiu falta el terme mig, els nivells d’intensitat passen de calma absoluta a mar gruixuda sense deixar massa opció a la vela quan es tracta de navegades llargues. L’atractiu del litoral compensa la monotonia del motor.

* Aguilas - Puerto de Mazarrón (6 d’agost): 25 milles nàutiques i cinc hores de navegació, tres de vela i dues de motor. Navegada tranquil·la amb el vent just per inflar veles. Tècnicament comencem el retorn, proa al nord-est.

A Aguilas amarrarem al port esportiu Juan Montiel (enllaç), còmode i modern, situat a l’extrem de la població, tindrem una bona caminada fins el centre urbà pel pintoresc passeig marítim. El port està a tocar una costa amb aires africans que marca la diferència amb tot el que hem vist fins ara, certament suggerent.

L’altre port situat a la badia principal del poble mateix, Puerto Deportivo Aguilas (enllaç), és més econòmic, però compta amb molt pocs amarres per transeünts i queda menys protegit en cas de llevant fort.

A Puerto de Mazarrón ens decantem per Club de Regatas Mazarrón (enllaç), petit, cordial i maniobrable. L’ambient és tan familiar que et sents ben rebut des del primer moment, els amarres tan sols són per transeünts, però si algú està fora te’l lloguen. Amagat rere una illa i arrecerat entre esculls i aigües rases queda ben protegit, però en cas de vent fort pot ser difícil sortir-ne.

Si aquest està ple sempre queda l’opció del Puerto Deportivo Mazarrón (enllaç), més modern, més car i, situat en plena zona d’oci, infinitament més sorollós.

Són dies en que aprofitem la seguretat que dóna tenir l’Arnau a port per aprofundir en l’autenticitat sense artificis d’aquest parell de pobles on l’estiu va al seu propi ritme. El litoral murcià demana ser trepitjat per percebre plenament el seu atractiu, ja sigui l’encant populós i desinhibit de pobles com la bellesa natural de platges i cales.

Plena de color i vida, el passat industrial i històric d’Aguilas és present en barris i monuments. El Castell de San Juan de las Aguilas (enllaç) és visita obligada, espectacle de vistes a la posta de sol.

Si no us fa mandra caminar la Ruta de las Cuatro Calas (enllaç) recorre la costa fil per randa des d’Aguilas fins la Cala Cocederos (12 qm) a la frontera mateix amb Almeria. Sender improvisat on reviure antics oficis (cocederos de esparto) i percebre a fons l’originalitat d’aquesta orografia modelada pel vent i la mà de l’home.

Puerto de Mazarrón és el plaer simple de passejar i l’exploració urbana, quan més a prop del mar millor.

companysdeviatgeiatzars:Lau&Arnau

π

Cartagena, canvi de meridià (Múrcia)

Diumenge, 30 juliol - 1 d’agost de 2023

Aquest viatge va començar amb la idea d'un destí exòtic i, tot i no ser el que teníem en ment, dono fe que ho hem aconseguit, Múrcia. Cabo de Palos ens senyala el punt on virar cap una costa oberta a tots els llevants d'aquest tros de mediterrani. No hi ha platja, no hi han pobles, tan sols muntanyes austeres, de colors durs i un estrany magnetisme.

Parets àrides que cauen arran de mar i ens aporten una curiosa pau, després de l'excés pels sentits que són les Balears. La sobrietat d'aquest paisatge té una majestuositat antiquada i una ruda harmonia que asserena. Ocres amb verd dispers, secs, aspres i bells en la seva senzillesa.

Costa difícil, sense cales, sense refugis, només navegar. No me l'esperava aquesta rebuda, m'agrada. Arribem a Cartagena després de gairebé trenta hores navegant i cent cinquanta milles de travessia. Badia i port amb solera, hi entrem entre navilis de la marina, forts i muralles, ambient marcial que per un moment ens fa retrocedir segles enrere.

Som al continent de nou, terra més que ferma i més en una ciutat amb tanta història com aquesta. Cartagena té les dimensions perfectes, centre històric senyorial i vestigis de l'esplendor romana conviuen amb una decadència que aguarda a cada cantonada.

Ciutat de contrastos i caràcter pretèrit on descansar mentre tornem a la rutina de trigonometries meteorològiques, ara amb la incògnita afegida de navegar per aigües noves. De nou a l'expectativa del vent.

Quadern de bitàcola: tota travessia al continent sempre és en majúscules, aquesta no podia ser menys i entrem per la porta gran sota l’atenta mirada del Cabo Palos. Punt de referència ineludible pels navegants des de fa segles, creuar-lo és reviure un tros d’història:

* Cala Bassa - port de Cartagena (30 - 31 de juliol): 150 milles nàutiques i vint-i-nou hores rumb al sud-oest (220º), tan sols hem pogut hissar les veles una hora i mitja, la resta motor. Poc abans de les onze del matí ens acomiadem d’Eivissa, ens creuem amb un munt de barcos que hi arriben, marxem en bon moment. Canviem de meridià, estem a ponent del món. A les cinc de la tarda de l’endemà amarrem a Cartagena, entrar a la seva badia és sentir-te navegant.

El Real Club de Regatas de Cartagena (info aquí), és el nostre port. A pesar del nom el seu tarannà és senzill i agradable, hi trobem ambient mariner i preus molt econòmics, per nosaltres la millor opció.

Cartagena és una ciutat amb una càrrega d’història impressionant que tot just comença a ser turística. Manté una identitat confusa entre esplendor passat i adequació a un nou urbanisme que l’ha fet revifar.

Perdre’s pels seus carrers és la millor manera de descobrir-la. No us perdeu la visita al Museu Naval (info aquí), ni les vistes des del Castell de la Concepción.

companysdeviatgeiatzars:Lau&Arnau

π