ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

*** Punxadits (125m, 6a), Roca Maura, l’Estartit



Dijous, 12 d’abril de 2018


Decididament a aquesta via li ha caigut bé el pas del temps, és el tercer cop que l’escalo i el que n’he sortit amb més bones sensacions. Recordo la primera ascensió, en el sentit literal del terme, tot just sortida del forn vaig servir de conillet d’índies per contrastar equipament i traçat, escalava ben atenta a cada pas temptejant un terreny encara tendre, però seduïda per una roca de tacte inaudit i formes submarines.




A dia d’avui ha desaparegut bona part de la vegetació i rocs incerts que entorpien el bon fer de l’escalada que ara es revela fluïda, acoblant-se amb naturalitat al camí que dicta la paret.



Roca Maura de lluny desplega una fingida supèrbia que ja no m’enganya, tot i així el seu perfil altiu no cedeix amb docilitat i cal fermesa per entomar els paranys que la seva verticalitat imposa.



Aquesta tarda no tenia gens clar si la pluja ens donaria treva, però necessitava escalar amb olor de mar i confiava en la noblesa del vigia de les Medes. Em venia de gust resseguir la línia senzilla i franca de la Punxadits i m’ha sorprès en positiu, no la recordava tan bonica.
  



Quatre tirades d’allò més diferent entre elles, però que es complementen tal qual conjunts equivalents. Els elements que les defineixen són d’una simplicitat admirable: diedre, placa, cova i desplom. En comú l’originalitat d’una roca que esdevé senya d’identitat de la via i que tan aviat mossega els dits sense compassió com s’ondula en relleus corbats de fons marí.



Del corall al nacre, el tacte convertit en mitja per destriar aquest singular llenguatge que desvetlla l’encaix amb la paret. Primavera blava que ens regala tardes de singular harmonia!
  

Correccions per futurs navegants: si feu servir aquest quadern de viatge  afegiu-li un friend fins el 2 per anar més tranquils i algun tascó mitja o petit tampoc farà nosa. Uns punts vermells que no recordava faran de guia quan no tingueu clara la ruta i compteu que la major parts de ponts de roca i algun altre pitó s’han perdut en la singladura. La resta és feina vostra, escalar i descobrir la senzilla naturalitat d’aquesta via. Escalades amb vocació marinera, una forma diferent de gaudir del mediterrani!


 

 

* Esperons de Fra Garí (235m, V+/Ae), els Graus, Montserrat


Dilluns, 9 d’abril de 2018


Impossible dir-li via a aquesta successió de petits murs que basteixen maldestres el més incert dels esperons. Defecte de forma ja que no hi ha lògica que doni continuïtat a al matxambrat rocós d’aquest vessant que resulta interessant tan sols si sabem escollir el pany adient.



Però la proposta de sumar metres sempre és temptadora i mirant la ressenya amb bons ulls és fàcil caure al parany. Metres las que els hi costa alçar-se en  la vertical i sort en tenim que a les darreres tirades un parell de plaques ben plantades donen aire al conjunt.




N’he sortit amb una sensació estranya i en certa mida ambigua ja que resulta impossible agafar el pols a la via. Les feixes i trams de roca discreta trenquen el ritme de tal manera que no connectes i acabes sumant metres de forma tan aleatòria que el traçat s’esbarria en cada una de les interrupcions.





Però és dia de retrobada amb vells companys d’escalada i després del que ens ha costat localitzar l’itinerari el que compta és escalar i gaudir de l’encert del darrers esperons, breus, però de presa menuda i tan coqueta que et rendeixes a la ingenuïtat del seu encant.



Un cop al camí de les Bateries la Directa del Llençol (35m, 6a+) ens brinda l’exquisidesa d’un mur contingut en forma i gest que retorna el plaer sobri de l’esforç ben mesurat.

  
Si algú té curiositat per contrastar sensacions amb un grapat de cintes, bona voluntat i l’ull atent per endevinar per on discorre la via ja farà. I si l’afany de saber va més enllà topareu amb el més interessant de la ruta, descobrir que s’amaga rere la llegenda de Fra Garí. Però això ho haureu d’indagar per compte propi, no us vull minvar el plaer de la descoberta!