ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

*** Monsieur le Lapin + El desaparecido, 210m, 6a+, Heas, Tromouse

divendres, 31 d'agost del 2012


Al cap duem estrenar-nos a Ansabere, portem dies escalant, les forçes, el cap i la motivacio ens acompanyen ( i en Pere...) i volem fer la mes acrobatica d'aquestes esveltes agulles, pero la meteo falla estrepitosament i ens aixequem amb pluja. Quilometrada i cap a Gavarnie, al cap tenim o Vignemale o Marbore, al final ni una, ni l'altre, l'onada de calor que ens ha acompanyat les darreres setmanes ha marxat de cop i ha deixat temperatures sota zero en alçada amanit amb vent fort, mala combinacio. Mitja volta i a seguir avançant.... al cap ens venen unes vies sense gairebe aproximacio ideals per salvar la jornada a prop d'on som.



Tant punt passem el llogarret de Heas, que dona acces a la vall de Troumouse, a banda i banda de la carretera apareixen parets amb mes o menys interes, que fins ara nomes ens haviem interessat i atansat al pic de l'hivern per intentar punxar una mica de gel. A primer cop d'ull no motiva en exces la vista de la paret on volem anar, pero quina equivocació opinar d'un pastis sense tastar-ho. Dues vies paral.leles, d'aproximació gairebé nula i de tres llargs cada una d'elles. El que no ens esperem es la gran sorpresa en positiu que ens durem.




Comencem per la mes assequible, Monsieur Le Lapin que es la situada a la dreta, l'escalada es preciosa, un gneis de presa positiva mes o menys evident que ens fa escalar, pero en cap moment entren els dubtes, equipament nou i modèlic, en no res hem devorat els 100 metres de paret i ja ens trobem rapelant amb ganes de mes i millor.



El desaparecido, ja pica una mica mes, sobre tot el primer llarg, on cal escalar amb ganes, els altres dos llargs, poc a poc les regletes vant sent mes i mes generoses, la via mes i mes facil i la satisfacció immensa per haver tastat aquest petit bombo que tant rapid s'acaba es compartida pels tres. Llastima de ser 3 + 3 llargs, si haguessin estat posats un a sobre del altre, segur que seria una petita via de referencia i d'aquelles que crean aficio i gust per l'escalada.