ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

**** Islandis, 415m. III/5 Boi

Dijous, 28 de desembre del 2007,
Per fi treiem els piolets per quelcom més que passejar-los, un parell de dies abans ja haviem fet una petita incursió a la Vall de Boí a escalar o més ben dit intentar alguna cascada com Mister Fabada, Antàrtic o la del Víctor. Les condicions no estan per llençar cohets, però són suficients per treure la pols a les eines, aquests darrers dies ha fet molt fred, però la forta inversió tèrmica no ha permès que es formès gran cosa i el que és pitjor, falta neu per fer engreixar les cascades. Des del Balneari ens plantem molts ràpids a peu de via, menys d'una hora, ja que la mateixa manca de neu ens deixa arribar-hi en sabatilles. Quina alegria ens donem al veure per fi completament glaçat i amb un bon gruix el pantà de Cavallers. Al ser dijous ens pensavem que estariem ben sols, res més lluny de les nostres espectatives, hi ha dues cordades, una al segon llarg i l'altra al primer.
Amb prudència passem la darrera cordada, es nota que no van a pujar gaire més amunt i Laura surt amb el primer regalet del any, un petit impacte de gel al front, per sort ells es queden al primer llarg. A la segona tirada ja ens toca tibar més seriosament, és prou mantinguda, 75º/80º i algun ressalt encara més vertical, tot això amb un gel a mig formar que no acaba de donar prou confiança.
Les sensacions són bones i es puja bé, just al tram més vertical a en Josep li passa un fet emprenyador, no pot desclavar el piolet de cap manera, al final li toca col·locar un cargol, penjar-se i picar-lo amb l'altra eina. La sortida és ramposa, sense glaç i amb una neu pols que et posa els nervis a prova. A partir d'aquí ens toca un llarg passeig sobre neu nova prou fonda fins al autèntica cirereta d'aquesta via, la columna d'Islandis. A mig camí trobem la cordada que ens precedia que ja està de baixada, ens comenten que tot i que la columna està formada és prou precària, ells no han fet el darrer llarg.
Arribem a peu de l'espectacular columna, a simple vista veiem que no serà gens fàcil i amb una mirada més acurada veiem que tindrem la mateixa sort que la cordada anterior. El gel arriba molt avall, hi ha poca neu a la base de la columna i ens toca escalar prous metres abans d'enfilarnos-hi. El gel aquest cop és un pel millor que el de l'anterior llarg i es pot pujar amb més confiança i menys assegurances. Arribem al punt més emocionant, una travessa d'esquerra a dreta que tira enrrere, força complicada de peus i amb un final apoteòsic per anar a buscar una placa de granet just a sota de la reunió. Acabem progresant gantxejant amb les eines per les fissures i finalment caçant el maillon de la reunió com si d'un premi es tractès, ja es pot respirar tranquil, ufff!! Tot i així, a l'aixecar la vista amunt es veu ben clar que és una autèntica temeritat intentar el darrer llarg, és tot ple d'estalactites a mig formar que penjen sobre el buit. Amunt! Laura es disposa a gaudir de la tirada i quan arriba a la travessa se li veu com apreta les dents, es baralla amb el gel i el buit, però al final surt de nou somrient.
Mirem l'hora, vaja! ens tocarà córrer avui també, la veritat és que venir a fer aquesta via aixecant-se del llit a les 9.30h és un petit plaer. Ràpel, neu fonda, més ràpels, ens calcem les bambes i enfilem vall avall i amb el darrer feix de llum retrobem el cotxe. Tornarem i l'acabarem!!!
video