diumenge 2 de setembre del 2012
Despres del tute d'ahir al Ramoung, avui per unanimitat toca una via "barata" si mes no d'aproximació i descens i quin millor lloc que la muralla de Cap de Long, Tant barata, que estem aparcats gairebé a l'inici de les vies i si ens ho proposesim podrien assegurar el primer llarg des del cotxe. Fent una ullada al llibre de ressenyes del Garlitz, veiem que en pocs anys han fet molta feina d'equipament a aquesta modesta paret en apariencia, pero que te prou interes i metres un cop et poses per feina.
Escollim la que sembla que s'esta convertim en la gran clàssica, l'Embarquement Inmediat, situada just a l'esquerra d'una immensa esllavissada de la paret. La via comença buscant el punt feble de la paret a traves d'un diedre gairebé desequipat, despres seguim per un terreny una mica rebuscat de dificultats puntuals que ens deixa on comença l'espectacle.
Tirada molt bonica, primer per unes llastres fines, aquestes ens deixen sota un sostre que cal recorre lateralment i sota seu trobem una fissura perfecta que ens permetera augmentar les assegurances si ho creiem convenient, peus en adherència, mans invertides sota la llarga escletxa lateral i a gaudir!
Munten reunio a un arbre penjat, aqui ens creue'n amb alguna altre via veina i seguim el nostre flanqueig a dretes. El quart llarg tambe es un petit bombo, de diedres i fissures verticals semiequipades, amb granit genial i sobre tot amb molt d'ambient sota els peus. La darrera tirada comença amb la mateixa tònica amb unes bones tibades que no son obligades i acaba per una canal herbosa, on hem de parar compte si volem protegir-nos correctament i sobre tot evitar en cas de pluja pujar per aqui.
Recollim trastos i baixada caminant sense complicacions, pero que si volem enllaçar altres vies millor controlar algun descens en rapel perque la volta a peu s'acaba fent llarga. El que tenia que ser una simple escalada a ma per emplenar un mati, ens ha acabat encantant. Aquesta petita muralla a partir d'ara la tenim apuntada en majúscules a l'agenda per properes visites per aquestes contrades, el lloc, la qualitat i varietat de vies ben s'ho val.
2 comentaris:
MOltes felicitats per la bona campanya d'estiu. Al Pirineu tenim petites joies que potser no tenen tan de nom com algunes dels Alps i no ho dic precisament per aquesta muralla si no pel conjunt que us he anat llegint. No sé si encara teniu pendent el diedre del Tumeneja. Si el teniu no us el deixeu perdre, una petita joia.
Salut companys
Mingo, els Pirineus son tant grans i magnifics com volguem obrir la nostre mirada, fariem falta unes quantes vides per tastar nomes una petita part de les meravelles que s'amaguen.
El Drac de Tumeneija estava a l'agenda, pero vam voler ser extremadament agossarats empalmant l'espero de Mordor amb el Drac i amb una vam quedar mes que servits.
I no es genial tenir excuses per tornar?
salut i tapia!
Publica un comentari a l'entrada