**** Cosmos Factory (190m, 6b+, 6a+ oblig), Pollegó Est, Montserrat

Diumenge, 17 de novembre de 2024

Hi ha vies que t'agafen per sorpresa i la Cosmos Factory m'ha enxampat completament desprevinguda, quina línia tan bona. Enfila el Pollegó Est sense dubtes, amb una visió incisiva del recorregut que combina intel·ligència i audàcia amb generositat inesperada. L'espontaneïtat amb que navega de la fissura a la placa la distingeix.

Ens deixem guiar per la seguretat inqüestionable amb que busca la dificultat, encarant-la pel dret sense descuidar el toc clàssic i compromís de tota gran ruta. Però el que més sorprèn, el que sedueix de ple i et fa anar amunt amb salvatge alegria és una roca que per estones sembla acabada d'estrenar presa en uns murs que només saben ser verticals.

Verticalitat extensiva a unes fissures d'atractiu rude i escalada noble, un luxe que qualsevol via ambiciona. Escalada que genera expectativa, que no et permet baixar la guàrdia i contagia energia. Tots els llargs són bons. Cansats i meravellats baixem amb la tarda, immersos en la llum de tardor, l'única capaç de suavitzar aquests perfils agrestos. Tant de bo més vies com aquesta que fan del gest depurat tendència.

Notes d’interès vertical: Cosmos Factory (ressenya final post), amb una roca que crea tendència, és una d’aquelles línies amb prou autoritat per imposar el seu estil a l’escalada. Clàssica en majúscules, s’imposa com una joia del vessant sud montserratí.

- Oberta l’any 2011 per Josep Escofet, Isabel Notivoli, Jean Charles Peña i Paco Vargas.

- Semi-equipada amb mestratge, bolts i pitons que amb la suma de fissures netes donen el toc tradicional. Plaques equipades correctament, tot i que quan la dificultat baixa les assegurances allunyen i allà on es pot protegir queda net perquè treballin els flotants. Reunions de bolts, les tres primeres rapelables i l’última a muntar (arbre).

- De material necessitem quinze cintes, joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C1) i tascons. Estrep opcional.

- Conglomerat amb segell del vessant sud, tacte suprem i solidesa que té els seus moments. En general roca molt bona a les plaques, compacta, de rugositat plena i quan no, farcida de magnífics forats que solucionen el pas. En fissures i alguna sortida a feixa cal anar compte amb llastres i trams trencast, especial atenció a l’inici del darrer llarg i la fissura del tercer. A destacar l’adherència d’aquest conglomerat, el fa brillar, de lo millor del vessant sud.

- Grau guerrer, anar-hi amb el sisè ben posat. Tècnica i atlètica alhora, cal aguantar-li el pols (6a+ oblig).

- Compromís mitjà, un equipament que dóna llibertat a les fissures i roca que a vegades cal controlar donen seriositat a l’escalada.

- Orientació oest, l’ombra ens farà companyia fins ben entrat el migdia.

- Traçat magnífic i variat, ocult rere els plecs del Pollegó no t’esperés la lògica i atractiu concloent del recorregut. Panys de placa verticals i pura continuïtat s’alternen amb fissures d’elegant evidència, un encert, tant per dificultat ben gestionada com per bellesa clàssica de l’escalada.

A destacar l’arquejada fissura inicial, deixa clar el tarannà de la via i enamora per l’astúcia que amaga el seu gest (possible enllaçar L1+L2). La placa de la quarta tirada és una meravella, potent i mantinguda cal llegir-la bé per no sucumbir. Inici del cinquè llarg rabiós i a protegir, et deixa encès, ja un cop al diedre s’apreta i es gaudeix per igual, ULL amb l’arbre que el culmina, està descalçat. El diedre de la sisena tirada és una perleta per assaborir des de la calma. La placa final del setè llarg, atlètica i amb bons “alejes”, manté la intensitat fins el darrer pas.

- Accés, des del poble del Bruc anem a la urbanització del Bruc Residencial on agafem la pista que porta a l’aparcament de la Vinya Nova (enllaç maps).

- Aproximació, per la pista principal en direcció a Collbató, als pocs minuts passem per davant d’una porta d’obra que queda a mà dreta i tot seguit per davant d’una porta metàl·lica. A la seva alçada, a l’esquerra trobem uns pals de fusta per impedir el pas de vehicles al camí que puja cap al torrent de l’Artiga Alta. Seguim per aquest camí (marques vermelles) que avança primer per bosc i després comença a remuntar la canal, moment en que hem d’estar atents a trobar una bifurcació a l’esquerra on neix un sender amb marques verdes molt tènues que s’endinsa de ple al torrent entre el Pollegó Est i la Roca de la Palleta.

La bifurcació està en un punt on el camí amb marques vermelles s’enfila a la dreta per unes lloses rocoses i acaba portant a la ferrada de les Dames. El sender amb marques verdes puja sempre pel llit del torrent amb breus grimpades. Quan arribem a l’alçada del Pollegó resseguim la base de la paret fins trobar la característica fissura arquejada del primer llarg (bolts visibles, el primer una mica alt, però amb fissura a protegir per arribar-hi). La Cosmos Factory comença uns metres més a l’esquerra de la clàssica Terra de Nomàdes (40min).

- Descens, acabada la via carenegem una vintena de metres en direcció nord i després de desgrimpar un ressalt, a l’alçada d’un gran pi en el vessant est, trobem la instal·lació de ràpel que ens permetrà baixar en tres ràpels per la via Son de la Llarga (30x30x55m). Un cop a peu del Pollegó baixem per terreny incòmode, seguint primer un corriol poc definit que voreja la paret i després baixa pel torrent, sempre atents a les fites que ens marcaran el punt en que hem de girar a la dreta per anar a buscar el torrent pel que hem aproximat. Tan sols queda desfer camí fins l’aparcament (50min).

- Regulacions, des d’1 de gener al 30 de juny ambdós inclosos no es pot escalar la via, prohibició per nidificació.

Intel·ligent i amb un punt constant de compromís Cosmos Factory troba i crea un itinerari que hauria de ser referent al vessant sud. I jo, sense saber-ho, amb ella he completat la trilogia!

companydeviatgeiatzars:Lau

π

bonica ressenya original