**** Esperó de les Colobres, (260m, 6b, 6a/A1 oblig), Cap del Ras, Àger

Dissabte, 9 d’abril de 2022

En aquests temps volubles trobar una via que t'aferma a la paret amb la solidesa d'un bon argument és un regal. Àger està de moda, en un panorama vertical mediatitzat l'embranzida de noves línies li dóna un protagonisme renovat i és en aquest context de consum immediat que anar contracorrent resulta encara més excitant. L'Esperó de les Colobres inquieta i encurioseix per igual.

Preservada per la seva fama d'aventurera resulta una incògnita a descobrir a la que el company m'hi empeny amb fe inquebrantable. Rumio la proposta... m'atreu. Un esperó sempre és elegant de per si, però a aquest se l'ha de saber guanyar. Serpenteja en busca de l'evidència que pren forma en diedres de bellesa inquietant, trasbalsa. La via s'expressa a través de fissures que releguen la placa i marquen la diferència.

El pes de la ferralla passa de l'arnès a la paret en continu intercanvi convertit en llenguatge. M'agrada l'estil d'aquesta roca tosca, traç sincer i explosiu que no busca més adeptes que la lògica. Respectem el seu criteri i ens submergim en l'equilibri del silenci i el vent mentre naveguem la paret. Porto la via arrapada a la pell.

Notes d’interès vertical: Esperó de les Colobres, clàssica potent de les que ja no s’estilen. L’autoritat del traçat s’encomana i naveguem amb l’habilitat pròpia dels virtuosos de l’escalada tradicional. L’estètica de l’esperó arrodoneix l’atractiu d’una via que es manté fidel a criteris on el protagonisme l’ostenten la lògica i el compromís.

La plenitud, però s’assoleix quan l’has escalada sencera i te n’adonés de l’encert d’un traçat capaç de convertir per una vegada en inexistents les habituals feixes del Cap del Ras.

Itinerari semi-equipat i a la baixa amb espits vells i claus, aquests darrers amb el pas del temps tenen tendència a minvar respecte el que indica la ressenya original. Reunions de dos espits, excepte la darrera R7 (un espit). Espartana, l’Esperó de les Colobres aprofita les múltiples possibilitats d’autoprotecció que brinda aquest calcari abundós en fissures, limitant les poques assegurances fixes a punts claus.

Avui farem gasto al material, 16 cintes, joc de totems/camalots fins C3, tascons i tricams, el C4 resulta útil al segon llarg on falta el darrer pitó i una bona opció és repetir peces petites fins 0,75. Tant la roca com el grau s’han d’anar paint, ambdós són relatius i a negociar.

Oberta l’any 93, la via arrossega l’esperit dels vuitanta i obliga a totes les tirades, escalada intensa i variada, millor anar-hi amb el 6a ben consolidat per gaudir-la. Pel que fa a la roca, a partir de la quarta tirada el calcari passa a ser excepcional, rugós i aspre, alterna plaques fissurades amb diedres de geometria impactant, però als tres primers llargs hi ha passos on la roca reclama atenció i saber moure’s.

L’Esperó de les Colobres es situa a la part central de la muralla del Cap del Ras, a l’esquerra de la Burundanga i la Fanal Nocturn. Tot i l’evidència de la seva línia se l’ha de saber veure ja que, malgrat el nom, el seu perfil no és d’aresta sinó de proa on hi despunta un sostre característic. Ubicada la via aparquem en la pista del Cap del Ras i busquem el corriol que ens dugui a peu de paret (20min).

El primer llarg comença per un arbre, una vintena de metres a l’esquerra de la vertical de l’esperó. Situar l’inici costa, la referència és una fletxa poc visible al costat d’una alzina, just a la seva dreta paret cau. Des de terra el pitó que marca la ressenya és difícil de veure, només el trobem quan ens enfilem a l’alzina.

Un cop posats en matèria tan sols cal tenir present que al tercer llarg NO hem d’anar a l’espit nou de la dreta, és de la via Pin Din Bir, sis-plau. A partir R5 tenim una possible escapatòria per la feixa. Descens, anem a la dreta (est) arran de carena fins trobar el pas (fites dobles) que dóna accés a la vira que flanquejant i amb alguna desgrimpada ens porta a la gran canal de baixada (40 min).

Certament aquesta via és una conversa amb la paret, s’expressa alt i fort través de diedres que li donen veu, el to, però l’aporta un ventall de fissures que emplena de matisos aquesta escalada severa i decidida. Increïble línia la que navega l’esperó companys. Aquí l’aventura resta preservada del pas del temps.

companydeviatgeiatzars:Lau

*** Donec Perficiam, (425m, 6b/A1, 6a+/6aoblig), Cap del Ras, Àger

Dijous, 7 d’abril de 2022

- Donec Perficiam: fins a aconseguir-ho, fins a reeixir -

Aquest cop la insistència és el camí. A base d'indagar sorgeix una línia que ens porta més enllà de la barrera de sostres i no contenta en eludir els desploms ens endinsa a la muralla. Ben mirat és aquesta una escalada feta d'extrems. Arrencada robusta, colpeja breu i fort.

Intensitat mineral però, que s'esvaeix, desmentida per un flanqueig que és gairebé viatge en el seu peregrinar per la paret. L'exotisme però, no està en el pla horitzontal, sinó en la cicatriu que intriga només veure la ressenya. Explorada ja fa temps pel company, la xemeneia desperta el goig de la novetat i la bellesa soterrada del desconegut.

I encara ens manca el misteri d'unes plaques que es naveguen seguint el rastre de cantells mínims. Donec Perficiam, la via més llarga del Cap del Ras, tenia curiositat i cercant lo obvi, allò del que tothom parla ve el cop de gràcia que n'allibera l'essència. No ha estat el que esperava... millor, la descoberta és sempre més plena!

Notes d’interès vertical: Donec Perficiam, de la seva mà ens convertim en passatgers de Cap del Ras, singular travessa que recorre la paret sempre al fil de la intriga d’on ens portarà el proper pas. En el 2019 trobar espai a la muralla per encabir-hi una nova ruta no resulta fàcil, però Hita insisteix i troba camí amb l’auxili d’un llarguíssim flanqueig que permet sortejar la franja de desploms que barren el pas a la línia recta.

No tot és terreny verge, però, un dels millors llargs de la via pertany a la Inquietud de Quietud (la més exòtica de les xemeneies) i torna a flirtejar amb ella a la darrera tirada. Itinerari semi-equipat amb bolts, pitons i algun pont de roca, les reunions estan muntades (bolts) llevat la R6 a la que li falten els dos pitons, actualment té un pont de roca a l’interior de la cova i es pot reforçar.

En conjunt trobem forces assegurances, però cal completar les tirades, necessitem 14-15 cintes, joc de tòtems/friends fins C3, tricams i estrep, el C4 resulta molt útil per A1 del primer llarg, però després ja no l’utilitzarem més. Graduació amb sabor clàssic, ajustada i mantinguda, els trams de placa són els més obligats, correctament equipats, però pensats per fer escalar (6a+/6a obligat) i a l’igual que la part final del flanqueig no resulten fàcils de llegir. L’A1 del primer llarg ronda el 6c+/6c en lliure.

Qualitat de la roca tan variable com la mateixa via, delicada al primer tram, et manté en vil a les travesses i es converteix en excepcional als murs superiors. Petit peatge de terra a l’entrada de la pintoresca cova que allotjala xemeneia, punt d’inflexió de la via. La Donec Perficiam arrenca a la part dreta de la muralla del Cap del Ras, just a l’esquerra de l’Agulla de l’Embut i de la gran canal de baixada.

Aproximació, aparquem a la pista uns cent metres abans d’un gran bloc característic i un cop ubicada la ruta busquem el corriol que ens dugui a la base de la paret (15min). A l’inici trobem les lletres DP picades a la roca i es veuen els bolts del diedre amb que arrenca el primer llarg. Descens, continuem per la feixa on acaba la via en direcció est (dreta) seguint fites que primer per una vira pedregosa i amb alguna desgrimpada flanqueja en descens fins deixar-nos a la gran canal que porta a la pista (40min).

És ara, de nou a peu pla, quan te n’adones del viatge que hem emprès, no en va la Donec Perficiam és la via més llarga de Cap del Ras. Certament s’hi recrea. Pelegrins de la vertical deixem que sigui la paret la que ens marqui el destí. Atractiu alienígena el d’aquest rumb.

conspiradorsdelavertical:Lau&Lluís

*** Esportiva reincident, Penya Roja, la Riba

Dimecres, 27 de març de 2022

Ens cal color, en el format que sigui i sense mesura, tot i que a vegades cal acotar-ne la intensitat. Tornem a la Riba, vers el record latent de Penya Roja, esportiva que conviu amb fissures clàssiques de manual. Circuits llaurats pel temps i el criteri auster d'oberturistes visionaris. Línies rebels, on grau i estil estan passats de moda, combinació que se'ns fa irremeiablement atraient.

Indaguem les plaques de la Penya Darrera el Piló i la roca se'ns arrapa, ascètica en moviments desmenteix qualsevol rumor de desgast amb la seva elegància atemporal. Avancem amb la mirada encesa per aquests murs de tonalitats lleugeres, però escalada rotunda, tastant vies i reservant-ne d'altres que mantindran l'espurna que ens farà tornar-hi. Magnetisme subversiu el d'aquest indret...!

Notes interès vertical: Penya Darrera el Piló, curiós nom el d’aquest sector que ens reserva una roca d’aspecte intrigant. A primer cop d’ull, però no puc dir que les seves línies resultin suggerents, l’atractiu sorgeix quan s’escalen. És des del tacte que es descobreix el seu encert, cantells que la perspectiva amaga, fissures treballoses i moviments que faran afinar l’enginy.

Una quinzena d’itineraris de sisens ben posats on gaudirem de sol fins el migdia (orientació sud-est) i que ens permeten descobrir el vessant menys freqüentat de la Riba. Rutes exòtiques pels forans que desmenteixen la seva fama de mala roca. Bon fer que ens posa a lloc.

Dades pràctiques per descobrir els seus encants en l’enllaç del blog que ja vaig publicar al seu dia. Per arrodonir la jornada tan sols cal vorejar la paret i escollir. Línies que no deceben i van sempre un pas més enllà de la seva aparença.

Intenses, amb una sofisticació pròpia de parets amb solera ens lliuren al plaer de la controvèrsia: - Què fer? contradir rumors o mantenir silenci per preservar la calma que respira aquest racó de món. Hi haureu d’anar per decidir!

conspiradorsdelavertical:Lau&Joan&Susanna