**** Pilar Central (315m, 6a), el Doll, Montsec

Dijous, 24 d’octubre de 2024

El Doll té els seus adeptes i amb la tardor arriba l'època de peregrinar al taronja encès dels seus contraforts. A aquestes alçades, però ja he après que rere la majestuositat de la imatge s'amaga una roca que demana esperit clàssic per apreciar els seus dons. Territori d'aventura, fa de l'escalada tradicional el seu principal patrimoni i el Pilar Central reuneix tots els requisits per ser una via de referència.

Ens endinsa en un traçat on la lògica mana i proveeix de la mà de fissures que garanteixen netedat i elegància. Pitons i ponts de roca donen la pista de com navegar-les, la resta intuïció i cap serè per negociar amb aquest calcari de tacte extraordinari, però fermesa mai certa. Tot i així no menteix, la solidesa dels cantells és fidel al que aparenta.

És bo tenir les coses clares, són les regles del joc i les acceptem sabent-les necessàries per no doblegar l'autenticitat de l'escalada. Hi ha vies que són sàvies, el Pilar Central, vertical i ple de força, té un batec profund amb el que connectem. M'agrada escalar al Doll, dificultat i compromís adquireixen marges tan amplis que per un moment retorno als orígens. Bellesa intacta que és un tot.

Notes d’interès vertical: Pilar Central (ressenya final post i bon croquis aquí), sagaç capta l’esperit del Doll i amb lògica implacable el reflexa en un traçat que fa factible l’aventura que sempre és escalar en aquesta paret. Austeritat i compromís donen una altra dimensió al rigor de la clàssica.

- Oberta en dues tandes, la meitat superior, anomenada també Pilar dels Tres, va ser oberta per Jordi Marmolejo, Josep Jané i Pol Figueras l’abril de l’any 2016. El mateix novembre de 2016 Marmolejo i Godoy enllesteixen la part de baix donant continuïtat a la via des de la base de la paret.

- Semi-equipada en la mínima expressió, caràcter tradicional. Tirades gairebé netes, assegurades majoritàriament amb ponts de roca (menys dels que marca la ressenya), els pitons queden reservats per protegir passatges claus concentrats en trams de placa.

Gran part dels pitons han estat substituïts recentment, donen confiança. En tota la via trobem únicament tres expansions ubicades en els dos darrers llargs. Reunions de pitons i ponts de roca, tan sols trobem una expansió a la R4, R7 i R8.

- De material necessitem catorze cintes, tascons mitjans/petits, joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C4) i repetir de C0.75 a C4.

- Calcari dollià, sempre deixa marge a l’aventura. Roca que tot i estar sanejada manté trams de blocs inestables que demanen atenció, però si escollim bé la seva fermesa permet gaudir de cantell generós i d’un tacte abrasiu fantàstic. Al Doll la qualitat de la roca és una percepció molt personal, en aquesta via la roca és franca, el que està trencat és evident, tan sols cal escalar amb calma seleccionant bé les presses.

Color taronja i magnífiques fissures són els trets distintius. Predomini de diedres combinats amb algun tram de xemeneia i un parell de plaques de regletes excepcionals. Per norma, generosa en quant a possibilitats d’autoprotecció.

- Grau clàssic de fermesa contrastada. Escalada atlètica en la que cal navegar bé perquè la dificultat encaixi amb lo previst (6a oblig).

- Compromís alt, netedat del traçat i qualitat de la roca condicionen. Tot i així la via és noble d’equipar i amb flotants els llargs queden correctament protegits. Tan sols trobem dos trams exposats, la xemeneia del L5 i la placa del L9, ambdós difícils d’equipar.

- Orientació sud, vessant d’hivern, tot i que els tres primers llargs al quedar a l’esquerra del pilar no reben el sol de primera hora.

- Traçat robust, pensat des d’una visió clàssica del recorregut, aprofita amb lògica i bon gust les fissures més atractives del pilar. Destacar per bellesa salvatge i estil la tercera, quarta i sisena tirades, totes elles aèries, sostingudes i de gest impecable. Al Doll no hi pot faltar una bona xemeneia, aquí la trobem a la cinquena tirada, obligada, neta i difícil de protegir, demana calma per gestionar-ne l’exposició. La placa del novè llarg té un inici vertical amb els cantells justos i protegit tan sols amb dos bolts espaiats, navegació exposada sobre bona roca.

L’itinerari té un parell de variants, a la tercera tirada es pot sortir per un curiós forat (V) o flanquejar a l’esquerra per escalar una magnífica placa ben protegida amb pitons (6a). Després de la feixa, a la quarta tirada hem optat pel traçat original que va lleugerament a la dreta per buscar la fissura que ens deixa sota un sostre triangular, ben trobada i amb un ambient indiscutible.

- Accés, anant de Camarasa en direcció Tremp per la carretera C13, poc abans del punt quilomètric 57 trobem un cartell que indica Alt de la Fontllonga, just passar-lo trobem a l’esquerra una pista per la que girem. Immediatament tornem a trencar a l’esquerra per una pista de terra en curta pujada, als pocs metres la pista ens deixa davant d’una barrera metàl·lica i aparquem en un lateral (enllaç maps).

- Aproximació, seguim per la pista que planeja fins una explanada a l’alçada de la segona línia de torres elèctriques i continuem pel tallafoc proper a la línia de les torres en direcció nord (cap a Tremp). Ràpidament trobem una antiga pista que prenem cap a l’esquerra en direcció el pantà. Hi ha un moment en que el camí gira a la dreta per evitar el tallat i ens porta a les curioses escales del Doll, baixem per elles i el camí gira de nou a l’esquerra.

Passem pel sector d’esportiva del Clot del Miqui i seguim sempre en baixada (fites) fins gairebé a tocar de l’embassament. El camí passa ara a peu de muralla, creuem primer sota la Paret de l’Abat i seguim vorejant fins el punt on la paret canvia d’orientació. El Pilar Central comença uns cinquanta metres després del canvi d’orientació de la paret (50min). El pitó del primer llarg és visible, però el pont de roca que marca la ressenya no existeix.

- Descens, un sender ben fitat puja per bosc amb lleugera tendència a l’esquerra i remunta el pendent suau de l’alt fins enllaçar amb la pista per la que hem aproximat. Retornem per la pista al cotxe (20min).

- Regulacions, prohibit escalar el Pilar Central des de l’1 de gener al 30 de juny.

Hi ha llocs que fan les vies grandioses, el Doll té aquesta habilitat i el Pilar Central se’n fa eco. Itineraris que et retornen a l’essència de l’escalada.

companydeviatgeiatzars:Lau

π

ressenya original Jordi Marmolejo

**** Triple Directa (265+m, 6b+), el Doll, Montsec

Dimarts, 12 d’octubre de 2021

L'aventura té lloc reservat als pilars del Doll, silenci i boira configuren un regne alçat de torres taronges. El seu mandat esdevé sever, sabem que si destorbem els sentinelles tan sols hi haurà un camí, amunt. Escalada tosca i sincera, malgrat els paranys d'una roca on s'expressa la duresa de l'indret. Fora del dictat de les fissures no hi ha certeses, seguim els seus perfils adaptant-nos a dimensions inexistents més enllà de la vertical.

La Triple Directa aposta per les tirades més esveltes i ens guanya. Esperit indòmit, la bellesa salvatge del diedre inicial colpeja dur. El joc continua en dues tirades on cal tenir estil per navegar l'espigada muralla. Eixim al cor del bastió, santuari majestuós de pilars lleonins. Contenim l’alè, quin d'ells es mostrarà clement.

Escollim una única fissura, línia austera que contrasta amb l'excés visual que suposen aquestes columnes daurades. Talent i audàcia els que exhibeix el seu traçat, seguir-lo és lliurar-se a sensacions arriscades que ens submergeixen de ple en el vertigen del Doll. Escalada sense filtres, aquí tot és genuí!

Notes d’interès vertical: Triple Directa o el que ve a ser una assenyada combinació de tres itineraris que junts sumen una ruta magnífica. Val a dir que de directa en té poc, però el seu traçat, espectacular, ens aboca de ple a territori Doll. Diedre Terminator, Toy Dolls i OK Pana són les vies matriu d’un recorregut on les fissures defineixen camí amb una exigència que posa a prova la nostra destresa en terreny d’aventura.

Respectant la filosofia de l’indret, la ruta es troba molt poc equipada, amb especial incís a les cinc primeres tirades on tal sols trobem pitons, ponts de roca i sis espits (tres d’ells a reunió R2, R3 i R4bis). De la sisena tirada en amunt trobem bolts, pitons i ponts de roca col·locats amb una mica més de generositat en plaques o trams de roca dubtosa. Quatre últimes reunions de bolts (R5 a R8).

En conjunt es tracta d’un itinerari força net que juga amb un ampli rang de fissures a equipar, necessitarem material divers: 16 cintes, doble joc de friends/tòtems de nº 0,5 a 4, tòtems petits, un friend nº 5, joc de tascons i tricams opcionals. A la R2 hi han afegit un pitó per reforçar l’espit que ja hi havia, per tant no cal portar martell ni pitons com recomanen algunes ressenyes.

La Triple Directa solca la paret sud del Doll, però degut a les regulacions no s’hi pot escalat entre l’1 de febrer i el 31 de maig. És un itinerari on tot i predominar clarament les fissures, la seva diversitat tant de forma com de mida, comporta una escalada variada en tècnica, sostinguda en compromís, atlètica i amb un ambient que no fa més que augmentar. En conjunt el grau resulta obligat, la tirada més exigent és l’esplèndid diedre inicial (6b+), la resta de la ruta, però, ja més assequible (6a obligat).

Accés, venint de Camarasa en direcció Tremp per la carretera C13 a la que passem el cartell que indica Alt de la Fontllonga (poc abans pq 57) trobem a l’esquerra una pista, girem cap a ella i immediatament tornem a trencar a esquerra per una pista en curta pujada. Seguim la pista planejant per l’alt fins una explanada prop de torres elèctriques on aparquem.

Aproximació, seguim pel tallafoc proper a la línia de torres en direcció nord (cap a Tremp) i ràpidament trobem una antiga pista que prenem cap esquerra en direcció al pantà. Hi ha un moment en que el camí gira a la dreta per evitar tallats i ens porta a les curioses Escales del Doll, baixem i el camí gira de nou a l’esquerra. Passem pel sector d’esportiva del Clot del Miqui i seguim sempre en baixada (fites) fins gairebé a tocar de l’embassament.

El camí passa ara a peu de muralla, creuem primer sota la Paret de l’Abat i seguim vorejant, quan la paret canvia d’orientació estem al vessant sud del Doll, el nostre. Resseguim la paret fins passar la canal central i després d’unes curioses baumes la primera via que trobem és l’inconfusible tall del Diedre Terminator (50min).

Es podria dir que cada una de les vies que composen la Triple Directa ens permet guanyar una feixa de la muralla. Diedre Terminator, via d’una única tirada, rabiosa, vertical i bella en la perfecció de la línia que ens deixa a la primera vira. Un llarg flanqueig a dreta ens porta davant Toy Dolls, un pany gris amb una única fissura esguerrada que marca camí.

Tres llargs sense polir, minerals i amb sabor a terra, però que amaguen moviments d’esveltesa inesperada. Desemboquem en una gran feixa i abandonem la línia de la Toy Dolls per vorejar a la dreta en busca dels pilars daurats on s’enfila l’esplèndida OK Pana.

Via de quatre llargs, brutal de principi a fi, lògica, intensa, atrevida i amb un final que et deixa sense alè, impactant. Descens, un sender ben fitat amb tendència a esquerra remunta el pendent suau de l’Alt i ens retorna al camí d’aproximació (25min).

En la Triple Directa el Montsec es fa aventura, viatge trepidant!

companydeviatgeiatzars:Lau

fotògrafadelvertigen:Susanna