**** Demons et Merveilles, 150m, 6a+ (V+/A1+), Pierre-Lys, Aude

dijous, 6 de setembre del 2012

Darrer dia de vacances en el nostre tour de roca als Pirineus, nou lloc per sorpendrens i obrir els sentits a allo desconegut. Darrera parada, les gorgues de Pierre-Lys properes al tranquil poble de Quillan a la regio del Aude. Anem a fer una de les mes clàssiques i reconegudes d'aquestes parets i no per aixo es facil, aqui tot pica, aqui cal escalar fort i be. Moltes rutes aqui tenen aproximacions força singulars a peu de via, ja que es realitza a traves d'una tirolina per sobre del cabdalos riu i que en no res ens deixan a l'inici de l'escalada. Pero avui no sera pas el nostre cas, perque la paret escollida es la Echine du Diable, on resseguim una abandonada via de tren i en menys de 20 minuts estem al peu de l'objectiu, una pregona fissura que resseguirem d'avall a dalt

Nomes aixecar els peus del terra, ja veiem que avui ens tocara treballar de valent, passatges molt fins i sobats sobre un excel.lent calcari, que creiem força mes dur en lliure del que diuen els papers. Sabem que el diedre desplomat es generos d'equipar i venim preparats amb artilleria per pedalejar a destajo i sense cap vergonya, sobre tot ens seran utils els Camalots mitjans i grans. Els metres finals per arribar a la primera R son un plaer d'escalar a traves d'un diedre fissurat a equipar, on alternem passatges fins de placa que ens deixan a una penjada reunio.

El segon llarg, es d'un tarannà similar al primer, tot i que mes llarg i on arrencar de la reunio on som cap amunt ja ens dona feina. La via esta correctament equipada, els parabolts no estan precisament a tocar, pero ens dona prou confiança perque l'escalada artificial sigui rapida i dinàmica. El tercer llarg ens dona una mica de treva, amb una estètica sortida en travessa i on hem d'evitar uns metres despres de no caure en la temptació de ser enlluernats per una altre via de xapes que corre paral·lela a la nostre.

Despres d'una breu transició caminant ens plantem al peu del darrer diedre-xemeneia, que aquest cop si que ho gaudirem de valent escalant segons els canons, vertical, aeri i canto a dojo alla on fiquem la ma, assegurances alegres, pero possibilitats infinites d'augmentar-les. Tot i gaudir de l'entorn i les vistes, durant tota l'escalada ens acompanya el molest soroll del transit que recorre pel bell-mig del cor de les gorgues.

Darrer llarg i fi de festa,  primer per placa i despres per llastres fissurades i la sensacio d'haver fet una "merveille" de via, que ens ha exigit el millor de nosaltres, pero com sempre... sap mes el "demon" per vell que per diable. A la baixada fem un recte avall per una pedregosa canal, pero millor evitar-ho fent mes volta pel bosc.

Com comença a ser habitual als darrers dies, ens queda la sessió de tarda de via llarga, aquest cop l'escollida es a la veina Cardou, arribar al cotxe, buscar un super, dinar, conduir fins la propera paret i sorpressa... es una cara oest i el sol li dona de ple. Estem molt satisfets per avui i les nostres mirades sense obrir la boca coincideixen que es hora de donar-nos un merescut premi i ens atansem fins a Rennens les Bains, celebre pel seu balneari i les seves surgencies termals a l'aire lliure, on trobem una fauna humana força peculiar.

Acabar al Rosello en aquestes dates, no es casualitat, portem uns quants anys que fem que les nostres passes sempre acabin a Perpinya, visitant una de les millors mostres de fotoperiodisme (i gratis) que es pot gaudir avui en dia, la visa pour l'image.