*** Del Manelet (100, 6a+), Paret del Grau , Coll de Nargó (Alt Urgell)

Dilluns, 18 de març de 2024

No hi ha com una clàssica de tota la vida per alegrar el matí, Manelet promet i compleix. Amb l'afany de via llarga, cada cop que pujava a l'Alt Urgell la Paret del Grau quedava relegada a pintoresca senya d'identitat de Coll de Nargó, un pla B que mai trobava el seu moment.

Per compensar tamany desaire, avui li dedico tot el protagonisme de la jornada. I en aquest matí radiant on res destorba l'horitzó, em centro en el seu perfil de proa esvelta que expandeix la muralla. Té empenta. Línies i atractiu no falten a la paret, però aconsellats pels locals és fàcil escollir-hi via, Manelet.

Itinerari amb solera i saber fer que combina una roca increïble i verticalitat constant amb graus a mig domesticar. És bona, una via que tot i estar equipada et fa pensar. Tres tirades pulcres i endreçades amb encert que concentren en pocs metres intensitat i bon gust. Et sents elegant escalant-la.

Notes d’interès vertical: Del Manelet (ressenya Manel&Ita), tota paret per modesta que sigui té les seves línies clàssiques i la Manelet en la Paret del Grau és icona de qualitat. Directa com una sageta i aguda com la seva estela demostra un estil que la diferencia de la resta i la fa imprescindible.

- Oberta per J.G. Coca i amics en un any que resta en l’anonimat. 

- Equipada amb caràcter estricte, bolts col·locats amb seny, però a unes distàncies que fan escalar. Reunions rapelables.

- De material necessitem deu o dotze cintes, algun friend mitjà i/o tricams útil pels alejes puntuals.

- Roca, el plus de la via, calcari excepcional que malgrat el rodatge i popularitat que acumula manté un tacte aspre i tallant que el fa semblar nou. Predomini de placa tècnica amb breus desploms que donen catxe i el toc diferencial. Gotes d’aigua, crestes i adherència són la tònica. Curiós inici en franja de conglomerat intercalada, breu tast de Riglos en versió reduïda.

- Grau posat amb mà ferma (6a oblig), tirades sostingudes i homogènies. Un luxe trobar una línia tan mantinguda i coherent en dificultat.

- Compromís baix, en aquest pany les vies es solapen en un espai mínim i equiparen la paret del Grau a un sector d’esportiva de varis llargs.

- Orientació sud, diana de sol calorosa per definició, reserveu-la pels dies grisos d’hivern.

- Traçat que esdevé referent en aquesta paret. Directe, elegant i aeri, la línia busca la dificultat i l’encaixa amb naturalitat aprofitant al màxim les possibilitats d’aquest calcari esplèndid. Tres tirades perfectament orquestrades, capaces de mantenir la intriga del proper pas. Primer llarg que tot i els bolts, et fa navegar i es llueix en adherència. Segona tirada, potser la més tècnica, té el picant un pel més apujat que les anteriors. Tercer llarg atlètic i vertical, una bona manera de cloure la via.

- Accés, des de Coll de Nargó pujar als dipòsits de la part alta del poble (direcció coll Piquer) i seguir per una pista de terra en bon estat fins aparcar després d’una curta pujada en l’explanada al peu dels Titolos (enllaç maps).

- Aproximació, des dels Titolos prenem la pista que puja en direcció a la Paret del Grau que s’alça com una proa al nostre davant. La pista es converteix en camí que ascendeix fins la base de la paret (15min). La Manelet es troba a la dreta de la muralla (croquis panoràmic Xavi Grané) i s’enfila a tocar de la vertical d’un petit coll de la carena. Inscripcions MAN i Manelet pintades a peu de via. Just a la dreta trobem la línia de bolts de la recent Gallifantes i més a la dreta encara, al costat de l’esperó l’altra gran clàssica de la paret, la via Àfrica.

- Descens, en ràpel per la via. Un primer ràpel curt de R3 a R2 i un segon de R2 al terra.

La del Manelet és una escalada breu i sintètica que demostra de forma categòrica com l’esperit clàssic es pot concentrar en pocs metres. La via més recomanada de la Paret del Grau i amb motiu.

companydeviatgeiatzars:Lau

π

*** Esportiva de tardor, Coll de Nargó (Alt Urgell)

Dissabte - dilluns, 3 a 5 d’octubre de 2020

Inesperat... roca, ambient, vies, sensacions! Per una vegada Coll de Nargó no és lloc de pas sinó eix del viatge. Sector d’esportiva de tota la vida que encara no havia tastat i sorprèn per qualitat i bellesa. Escalades sota l’empara de cels de tardor que encaixen a la perfecció amb aquestes parets de gris antic que dicten l’ordre de nous moviments.

Aprenentatge intens que sacseja una curiositat desconeguda, la del gest, la de voler saber com serà un pas i roca que, tot i les mans a les que ha ensenyat, conserva tota la força. Un mateix cordal agermana murs de caràcter tan diferent que no queda més remei que escalar-los per indagar-ne el motiu. Observo fascinada la naturalitat amb que el calcari dóna pas al conglomerat fusionats en una única muralla de múltiples possibilitats.

Seguim... núvols, fred, estones de mirar amunt pendents del moviment de la corda, hores rere línies breus i intenses, vespres de riure i amics, tot suma en aquest caliu fet d’esforç i bons moments. Per sort, la serenor de les vistes aporta una placidesa que atenua tant de fanatisme vertical!

Notes d’interès vertical: Les parets s’alcen sobre el poble mateix, important el plural, perquè parlem de tot un seguit de contraforts que allotgen diferents sectors amb una varietat de vies que dóna feina per vàries visites. Calcari per tots els gustos, la major part de parets estan orientades a sud, el que les converteix en reducte de dies freds amb el sol com aliat.

Tastarem tres zones diferents, comencem per Bel Canto, gairebé les primeres parets amb les que ens topem, aparquem al dipòsit mateix i les tenim al capdamunt, lleugerament a l’esquerra d’un petit coll (15min). Vies no massa llargues, d’una vintena de metres la majoria i assegurances justes, potser això explica la tranquil·litat del sector en comparació amb el veïns Pell Roja i Dipòsit.

Predomini de plaques, adherència i gotes d’aigua, la roca és bona, però de cantells menuts i tacte a vegades incert, ens fa anar ben concentrats. Passos puntuals inesperadament durs per la tònica de la graduació de la línia (ampli marge en el concepte sisè grau). En sortim contents, però una mica desconcertats pel tarannà del sector.

El segon dia és el torn de la Paret del Coll Piquer, un autèntic encert pel que buscàvem, un bon grapat de vies al voltant del sisè, llargues (25m-30m) i mantingudes en el grau amb roca que malgrat algun pas polit als trams vermellosos dóna la confiança necessària perquè l’adherència sigui part important de l’escalada. Assagem tot tipus de moviments, trams atlètics i d’altres que requereixen gest i equilibri en perfecte alternança perquè no falti varietat.

Ben equipades i amb la curiositat que cap a la dreta del sector els murs són de conglomerat fusionat en una matriu de calcari, exotisme garantit en l’escalada i moviments nous. Si aparquem a l’esplanada dels Titolos la paret ens queda just a la dreta, en cinc minuts estem escalant.

El darrer dia aparquem de nou als Titolos i anem a un de les parets més allunyades de tot Coll de Nargó, el sector Tranquil, nom ben merescut i garantit per la llarga aproximació (40min). Situat a l’esquerra de la paret del Grau, cal que la voregem sencera (camí marques grogues, no discorre per peu de paret, va pel bosc de la base) prenent com a referència el característic sostre del pany de muralla que correspon al sector Tranquil i que tanca la paret per l’oest.

Sorprèn per lo diferents que arriben a ser les vies entre sí, murs de conglomerat, alguna línia de fissura i unes plaques perfectes de calcari gris on lluir-se en adherència i improvisar tècniques noves de diedre. Gaudim de vies ben llargues (20m - 40m), assegurances correctes per fer escalar, però on toquen i una perfecta solitud que fa les vistes sobre l’Urgell més boniques encara. Tres dies fanàtics d’escalar, descobrir i voler-ne més. Esportiva de qualitat i bona onda!

companydeviatgeiatzars:Lau