ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

les 10 del 2010

Com cada any per aquestes dates toca fer balanç del any que s'acaba, a la tele ens ensenyen les 10 noticies mes impactats del any, els 10 millors gols del Barça, els 10 personatges del any... Ben mirat no es res mes que una excusa per emplenar minuts a base de refregits, pero avui tambe ens apuntarem nosaltres per primer cop a aquesta moda. Tambe es cert que ens ha sortit un any rodo, que hem fet activitat com pocs i algunes d'elles fins fa ben poc, ni s'ens podia passar pel cap haver-les assolit, nosaltres per sort no necesitem emplenar minuts de tv ni fulls de diari, pero si cuinar aquest refregit ens pot servir de motivacio pel 2011, benvingut sigui!. Aqui quedan les rutes, els relats, els passatges, les dificultats... pero per sobre de tot el nostres records sempre marxan cap a els amics que han fet possible aquestes i d'altres mogudes, amb els que hem viatjat, hem rigut, hem patit, hem passat fred i sed, ens hem discutit, hem cantat i cridat, hem sonmiat plegats....
A tots ells va dedicat aquest post.


01 Cascate di Lillaz, I/4, 240m, Lillaz, Cogne, Itàlia

Preciosa i llarga cascada encaixonada en el cor de la Val di Cogne, gel a dojo i a sobre vam escalar tots sols aquesta gran ruta classica de dificultat moderada, va ser un bon fi de festa despres de 10 dies tastant el gel transalpi.





02 Cascada de Les Bordes, 185m, II/4+, Valle de Ordizeto, Bielsa
Agradable sorpressa la descoberta d'aquesta estetica cascada amagada al fons del poc transitat Valle de Ordizeto. Bielsa i les seves valls mai ens deixan de sorpendre, hivern rere hivern.





03 Estasen, 700 m, MD, 80/ IV+, Petit Encantat (2.742m), Aigüestortes
Una elegant ruta a una muntanya mitica, que ha calgut molts anys de paciencia perque les seves delicades goulottes fosin de nou escalables. Una ascensio que no li falta de res en un entorn superb.




04 Arlaud-Souriac, 700 m, MD+, 90º/M4, Punta Chausenque, Vignemale
Poder no es exagerat dir que es la millor ruta alpina que hem escalat mai als Pirineus. Tants anys d'anar al seu darrera i fracasar una i una altre vegada, poder havia fet que l'idealitzesim massa i res mes lluny d'aixo... un viote de principi a fi tot i les condicions tant precaries que vam trobar.



05 CADE, MD, 220m, 6a/Ae, Agulla del Centenar, Frares, Montserrat
Espectacular linea al vessant nord de Frares Encantats, un autentic festival de diedres i fissures, que incomprensiblement es molt poc recorreguda, no sera el seu equipament simbolic i d'epoca que la fa estar allunyada de les modes pasatgeres?



06 Ravier, Tozal del Mallo, Ordesa, 390m, 6a+ (V+obl)
Sense cap dubte la millor via de roca que hem escalat mai, ho te tot..., una elegant linea, verticalitat constant, equipament al gust i un entorn de postal. Un autentic festival del canto i el buit sota els peus. En definitiva un altre segell Ravier!



07 Sonam i Chihuahua, 415m, 6a, (V+/A1 oblig), Aiguille de Roc, Envers Aiguilles, Chamonix
Tot un descobriment Envers d'Aiguille, nomes per on esta enclavat aquest paratge ja ben val una visita, senyorejant la Mer de Glace, amb les Jorasses i el Dru sempre onmipresents. Multituts de rutes al sol solquem les inacabables i netes fissures d' un genial granet i tot aixo a tocar del refugi!



08 Directa Anglada-Guillamon, 640m, 6c (V/A1), Pedraforca Nord
La vessant nord del Pedraforca solcada per mutitut de rutes d'aventura i d'entre elles fins ara ens quedem amb aquesta petita joia mig oblidada que ens portara en una llarga excursio vertical fins el cim mateix del Calderer.




09 Nord classica de Vignemale, 850m (desnivell), Vº, Pirineu Central Frances
La cara nord classica per antonomasia dels Pirineus, no es la mes llarga, ni mes dificil, ni amb mes compromis, ni la de millor roca, no te res d'aixo.. pero a la vegada ho te tot perque s'hagi convertit en tot un repte generacio rere generacio fins els nostres dies.




010 Directa Estel, 290m, 6a, Roca Gran d'en Ferrús, Serra d'Ensija, Berguedà
A vegades hian parets amagades que gaire ningu coneix, pocs han escalat i per tant poc es parla d'elles, poder per tot aixo (i mes cosses...) la Roca Gran d'en Ferrus te un encant especial. Aixo si... el peatge a pagar no esta a l'abast de tothom: roca discreta, itineraris gens clars, expansions en perill d'extincio. La Directa Estel sol ser la primera porta d'entrada, paseu i tanqueu!


Gavarnie tropical...

divendres, 31 de desembre del 2010
Sempre pasa el mateix, els plans desde la comoditat del sofa de casa sempre son rodons i acabes fent una activitat frenetica ni que sigui en la teva imaginacio. Aquest cop disposavem de 5 dies a la meca del gel dels Pirineus, Gavarnie. Amb una companyia inmillorable, Javi, Ruben i Oscar, tres solvents alpinistes aragonesos amb garanties per fer qualsevol bajenada, aquest cop fins i tot.... havien llogar una caseta per uns dies, o sigui un petit luxe asiatic al baixar d'escalar! aiss que lluny queden aquells dies de dormir al ras en nits gelides en les notres primeres incursions a aquesta vall!
Aixo es la teoria, a la practica tot va ser ben diferent, un constant vent de sud que no va deixar els primers 4 dies que els termometres es posessin en negatiu, amb lo que significa aixo per una escalada en gel tant exigent com es a aquest circ, el primer mati encara negre nit ens planten al peu del primer mur i a messura que ens apropem mes i mes, una brisa d'aire calid ens fa anar treient roba a cada pas que fem, es increible les 7 del mati i estem a 6 graus positius a la major nevera dels Pirineus un dia de gener, el darrer agost que vaig estar just aqui, feia molt mes fred! tot i aixi el circ esta raquitic, potser si escalable, pero jugant a la ruleta "risa" a cada picada i encara mes sorprenent... la ruta amb mes generosa de gel i gairebe a punt l'inmensa Overdose. doncs res mitja volta i a seguir avançant...

Al dia seguent confiem que la forta inversio termica hagui fet efecte a la vall de Troumouse i cap alla que anem, al cap tenim escalar la gran clasica: Spagetti Bolognessa i despres d'una agonica cursa fins a peu de ruta, tornem a rendir-nos davant l'evidencia, el termometre marca els mateixos valors que ahir i el pitjor es que aqui si que corre un gran caudal d'aigua, l'altre cordada gavatxa que esbufegava amb nosaltres no s'ho rumia gaire i amunt que enfilen, esta vist que mai sabrem si qui realment sempre triomfa son els valents o els inconscients.

Javi i Ruben optem per anar a esquiar i nosaltres decidim recorrer la vall que no coneixem encara, en poca estona arribem a una bonica cascada de 3 llargs de la que encara desconeixem el nom, 160m II/4 i alla ens treiem una mica el "mono"

Totes tres tirades tenen el seu punt de pebre i tambe aquesta calida temperatura fa que el gel estigui molt generos per progresar i fa que gaudim de valent.


Un cop de nou a terra seguim la nostre excursio per la vall i sortim maravellats per la quantitat i qualitat de lineas glaçades que amaga aquest paratge, tambe es cert que amb aquestes situacions de tant poca neu moltes que generalment resten amagades sota la neu ara son perfectament visibles, tot i que massa justes ara per ara per ser escalades.


Creiem veure sobre el llac de les Gloriettes(sobre aquestes lineas) una espectacular cascada penjant que diriem que es Substancie Ordinarie, molt possiblement la ruta glacial mes dificil dels Pirineus, cotada de grau 7, malauradament al dia seguent de la foto havia caigut tota.



Les temperatures els següents dies es continuen negant a baixar sota zero a qualsevol hora del dia i aixi es impossible fer cap activitat alpina, un dia ens adonem que la goulotte mes dificil del Soum de Canaus presenta gel durant tot el seu recorregut i els complicats resalts habituals en roca segurament ara estiguin recoberts, decidim entrar molt d'hora al dia seguent, pero un cop mes quan estas en ratxa negativa alguna cosa et passa... aquest cop laura s'aixeca completament indisposada.

Ben mirat, al final hem de fer el que fa la gent normal... pasejar, mirar el paisatge i quan arribi cap d'any sortir de revetlla. Despres del raïm (que a França no ho fan...) vam acabar a la sala polivalent de Gavarnie tots nosaltres de ballaruca, sorpressos per la gran quantitat de gent que hi viu a aquest poble i mai haviem vist i amb unes inmenses ganes de gresca!