Divendres, 11 de setembre de 2020
Quan totes les línies fugen cap amunt no et pots quedar de peus a terra. El Torreón domina la perspectiva amb supremacia de monarca absolut, tant és cap on miris que sempre sents la seva presència esperant que alcis la vista cap a ell. Imaginar vies que vulnerin la perfecta geometria d'aquest sentinella impertorbable es converteix en un acte reflex.
Com bons addictes a les clàssiques quedem enganxats per l’eloqüència de la Undreground-Malagón. La gran fissura que ratlla la base del Torreón es revela infal·lible per conduir-nos als elegants diedres que coronen el bastió. Quedem submergits en l'escalada, bella i salvatge, presos d'una verticalitat que només admet la línia recta. L'arribada al cim, decididament aèria, desmunta per un moment la rotunda solidesa de la torre.
Ens equilibrem damunt una subtil aresta que mena a la diminuta plataforma del cim. És com un truc de màgia, com poden convergir parets tan fermes en un espai tan contingut. Ara som nosaltres qui ens sabem centre de totes les mirades. Gaudim de la bellesa agrest dels nostres nous dominis, conscients que no ens pertanyen més enllà d'aquest instant compartit.
Notes d’interès vertical: Si hi ha una agulla que tothom vol pujar quan va a Galayos és sens dubte el Torreón, quadrilàter imperfecte que destaca per la simetria aclaparadora dels seus perfils. L’atractiu de les seves fissures el fan sobirà indiscutible i ens brinden una magnífica escalada en el més pur estil tradicional. La Underground-Malagón és l’encertada combinació de dues vies en el vessant oest del Torreón.
Des del refugi Victory aproximació gairebé inexistent, tan sols cal creuar el pedregar fins la base de la paret (5min). La Underground solca el poderós sòcol que sustenta la torre aprofitant la cridanera fissura de la part central. Un primer llarg que flanqueja per grades sempre en busca del terreny més senzill ens deixa a l’inici de la xemeneia de la segona tirada, vertical i amb passos atlètics resulta inesperadament aèria i summament elegant. Inicialment s’escalava en dues tirades, reunió opcional (dos pitons) sota el sostre, pas clau (pitó) amb canto generós que endevines més que veus.
Tercer llarg més senzill per un terreny cada cop menys dret fins la còmoda Plataforma de las Flores. Totes les reunions són netes, la tercera és en un pont de roca en una gran llastra caiguda. Un cop a la plataforma toca encetar el Diedro Malagón, línia d’una pulcritud magistral oberta l’any 1950, no cal afegir res més sobre l’obvietat i força del traçat. El primer llarg és una placa breu i trepidant de passos fins i equilibri gairebé impossible d’equipar (micros i tascons petits). En sortim a la dreta per una vira que ens porta a un mur (no anar al pitó de la dreta) que amb un pas atlètic ens deixa a la reunió (2 pitons).
La següent tirada és de les que et fan vibrar ja de bon inici, vertical sense treva, fissures rectilínies que fugen amunt, sense cap curvatura que alteri la seva perfecció, tan sols un sostre (pitó) gosa destorbar-la. Cal flanquejar-lo per l’esquerra (pas clau, difícil de llegir) per no perdre el nord del diedre, abans que s’acabi muntem segona reunió (3 pitons). Seguim immersos en la netedat de la fissura que guanya en amplada, tant que l’arribada a cim podem fer-la en offwitch o si no us importa un pèl més d’exposició còmodament oberts en placa entre les dues parets que el delimiten (V). Aquest tram final resulta impossible d’equipar, la dificultat no és alta, però compte que resulta compromès.
L’arribada al cim és tan emocionant com la via mateix, cavalcada aèria que ens converteix en funambulistes maldestres. El descens és amb un ràpel (50m) per la cara nord fins el coll a tocar de la Plataforma de las Flores i tot un seguit de desgrimpades (III-IV) en les que cal parar atenció per una marcada canal que ens porta cap a la base del Torreón. A la part final deixem la canal i flanquegem per unes grades de pedra a la dreta (fites).
Com a bona mostra de la filosofia de Galayos les tirades són gairebé netes i les reunions encara que alguna tingui pitons s’han de reforçar, així que podeu ser generosos amb el material: 14 cintes, dos jocs de friends fins el 2, un 3 i un 4, dos joc micros i penseu que els tascons triomfen. El Torreón, l’agulla que tothom vol pujar, una obra mestra de la geologia!
companydeviatgeiatzars:Lau
