" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

**** La Delgada Línea de la Vida (230m, 6c/Ae, 6a oblig), Cap del Ras, Àger

Dilluns, 11 d’octubre de 2021


Una fina línia ens guia, delicada cicatriu que marca la fesomia del Cap del Ras. Traços austers per definir el rostre de la muralla. Ha sigut la ressenya la que ha fet que ens fixéssim en La Delgada Línea de la Vida, d'altra manera l'astuta fissura sap amagar-se rere l'aclaparador conjunt de la paret. Poques referències en tenim de la via, amb prou feines la història del seu nom i que és més del que paper insinua.


Vista de lluny ja delata sensatesa i de prop cobra matisos inesperats per l'enginy de les tirades. Es pren el seu temps per acaçar l'eix de la fissura, però assolida la rudesa de l'escletxa la roca s'obre franca per mostrar-nos camí. Enrere queden desploms serpentejants i plaques cruixents, comença el joc de diedres i bavareses que només volen saber de la ferralla que duem a l'arnés.



L'exquisida placa final ens recorda que en aquestes contrades l'elegància per lluir com cal aparella tècnica i potència. La carena ens retorna a la calma dels cels de tardor. Desem la ressenya, és l'escalada la que dóna vida a aquesta línia!



Notes d’interès vertical: Delgada Línea de la Vida, la paret brinda vies a qui sap llegir-les i Papila bon ull per obrir en té. Variada i a estones rebuscada, no és fins escalar-la sencera que copses el conjunt i aprecies la fermesa incisiva de les tirades. Potència en brut la que destil·la aquest recorregut que ens posa a lloc amb l’atractiu rude de passos i rocam.


Es tracta d’un itinerari semi-equipat, hi trobem bolts i algun pitó sempre als passos claus o les plaques. Totes les reunions equipades (dos bolts), excepte R5 i R7 on tan sols n’hi ha un. La via ofereix bones possibilitats d’autoprotecció, hi col·locarem material: 16 cintes, joc de tòtems/friends fins C3, tascons i estrep, tricams opcionals.




La Delgada Línea de la Vida s’enfila pel pany de muralla situat a la dreta de l’esperó per on discorre la clàssica Fanal Nocturn (FN picat a l’inici). La pista per localitzar la via ens la dóna una fina línia que comença a mitja paret i que gairebé passa desapercebuda ofuscada per la rotunda fissura/diedre de Esperando el Parche de Morfina.



L’aproximació és evident i costeruda (20min), des de la pista de Cap del Ras situem la ruta i busquem el corriol (fites) que ens dugui a la base de la paret, just abans d’arribar-hi cal remuntar unes grades pedregoses (II). L’inici de La Delgada Línea es troba uns vint metres a la dreta de Esperando el Parche de Morfina.



El primer llarg traça una marcada diagonal a esquerra (bolts visibles) per eludir els sostres que barren el pas a la feixa superior. La segona tirada comença amb un tram d’artifo de passos llargs (Ae) que permet superar un mur compacte i lleugerament desplomat, seguit d’un lliure potent i amb roca que ens farà anar ben atents, compte amb el fregament en aquest llarg.


Tercera i quarta tirades francament bones, atenyem la línia i naveguem la seva fissura, esquerpa i amb ferma vocació vertical. Els dos següents llargs L5 i L6 es poden enllaçar. Darrera tirada inesperada, una placa superba de roca magnífica i gestos mínims, final trepidant que arrodoneix la via. En conjunt grau correcte i passos més exigents no obligats, tot i així cal escalar i fer treballar bé els flotants, bon equilibri entre dificultat i compromís.


Descens, continuem per la vira en direcció est (dreta) fins enllaçar amb la carena, seguim baixant atents a trobar la gran fita que marca el punt on davallar en busca de la feixa inferior que amb alguna desgrimpada porta a la gran canal de baixada (40min).



Se`n parla poc d’aquesta via, potser el seu tarannà abrupte és la que la manté allunyada del gran públic i permet que mantingui un punt salvatge que fa que no sigui una via més a Àger. Clàssica alternativa!


conspiradorsdelavertical:Lau&Joan

*** Inversió Tèrmica bis (250m, 6b+, 6a oblig), Cap del Ras, Àger

Diumenge, 10 d’octubre de 2021


La boira segresta Cap del Ras de mirades ansioses i obre les portes a una tardor encara tímida en el seu avanç. M'agrada el tarannà misteriós amb que la paret ens rep. El pany que acull la Inversió Tèrmica s'alça tan esplèndid com el recordava, franges exquisides on demoren passos volàtils.




Com ens fan dansar aquests murs eixuts, ens convertim en ballarins presos del tacte tallant de la seva roca, gris sensual. Embolcallats de núvols que aboleixen el buit, negociem fissures i entomem plaques que no recordava tan gràcils.




No hi ha com escalar per segon cop una via per descobrir-la de nou. El prisma de la coneixença permet degustar-la des de la sofisticació premeditada. Les bromes de tardor ens retornen a un món atemporal...hi ha tant per escalar encara!




Notes d’interès vertical: Inversió Tèrmica, nom encertat que va de la mà de boires anticiclòniques, les mateixes que ens empenyen a Cap del Ras, paret que fa lluminosos els dies més freds.




Poc a afegir al que ja vaig dir en el seu dia, octubre del 2018, tan sols un detall, si afegim algun tricam mitjà al material minimitzem l’exposició del tram de V+ del sisè llarg.




Tres anys més tard la via segueix regalant-nos un traçat esvelt i intens, intuir de nou la seva bellesa esquerpa en els ulls del company completa el cercle de sensacions. Complicitat vertical!


companydeviatgeiatzars:Lau

*** Via del Sergio (345m, 6b, 6a oblig), Paret de les Bagasses, Terradets

Dissabte, 9 d’octubre de 2021


Bagasses s'expressa en majúscules. Paret única que es desplega cerimoniosa sobre el congost de Terradets i fa seu un espai inexistent, el buit aquí té nom. Nom i camins, ja en conec uns quants dels seus viaranys, però no me'n canso d'aquestes passes veraces en un sol pla, el vertical.



Aquest matí de tardor Sergio mana i ho fa amb la fermesa de qui es sap segur del seu estil, franc i directe, deixa que les plaques expliquin la seva història i les fissures dels llargs superiors en confirmin el caràcter. Metall només on cal i roca que a vegades sembla per estrenar ens fan anar centrats.



Collita dels 80, atractiu incisiu que persisteix i com a bona clàssica si en volem la perspectiva correcta toca escalar. Elegància terrenal la d'aquest traçat.



Notes d’interès vertical: Via del Sergio, obra d’Arcarons i Picazo (1980), compleix sobradament amb les expectatives que desvetllen els oberturistes, seny i rauxa. Escalada contundent amb aquell toc rústec que li dóna acomodar-se a les virtuts de la paret, però elegant en l’execució final.




Compta amb les premisses necessàries per haver esdevingut una clàssica de referència: traçat directe, bones possibilitats d’autoprotecció, lògica i enginy a parts iguals, dificultat raonable, magnífiques plaques (L5 i L6 espectaculars) i un final montrebenià. Curiosament, ha restat en un tranquil segon pla, el que ens permet gaudir d’una roca aspre, polida tan sols en passos puntuals.



Aproximació senzilla i ràpida (15min), des de l’aparcament de la Font de les Bagasses anem a buscar l’antic pont romà que creua el riu i pugem fins la via del tren (cable). Seguim per la via en direcció nord (dreta), travessem un primer túnel i abans d’entrar al segon anem a la dreta.




La Via del Sergio comença en el pany a tocar del túnel i comparteix inici amb la Reina Puig i la Desenlace Inesperado. Restaurada amb criteri l’any 2000, actualment es troba semi-equipada amb bolt, pitons i ponts de roca. Austera en assegurances, la majoria es troben en plaques i passos compromesos, quedant els trams senzills i les fissures netes.



Reunions de bolts i fins la R6 rapelables. Al cinquè llarg falten dos pitons i al vuitè llarg trobem el primer bolt aixafat. De material necessitem 14 cintes, joc de totems/friends fins C3, tascons i tricams opcionals.



La part inferior de la Via del Sergio esdevé senzilla, neta i indefinida, ens demana atenció i saber navegar. A mida que la paret es redreça entrem al regne de les plaques, belles i sofisticades, de passos felins i sobrada adherència, hi levitem.



De la falsa feixa en amunt entrem en una altra dimensió, s’imposen fissures, verticalitat creixent i una roca roja a estones dubtosa. L’escalada canvia de tarannà, se’ns revela atlètica, impulsiva i amb clar predomini d’encastaments, les assegurances s’esvaeixen. La via conclou amb un diedre final magnífic i tens.



Acabem a la Feixa per la que es baixa caminant per un sender ben marcat que ens porta fins la carretera (30min). El soroll del riu ens retorna a la quotidianitat, però la mirada segueix presa a la paret. Bagasses patrimoni vertical!


companydeviatgeiatzars:Lau