Quines extranyes sensacions, portar els gats als peus , desde feia gairebé 3 mesos que no m'els ficava, ahir varem anar a passejar per la paret d'Escales i amb el nostre sentit de l'orientació van començar una via i acabavem sortint 4 rutes mes a la dreta, avui es el torn de Les Pales, una sugerent agulla just al seu davant, tot i que semblar ser que esta prohibida l'escalada a aquest sector a les parts inferiors de les parets, just al costat de la carretera (jo no entenc res...),
pujant ens passen unes grans fites de llarg i ens toca desgrinpar per terreny trencadot fins el coll que equipat amb una corda fixa et deixa a peu de paret, des de aqui veiem tres vies mes curtes a la dreta i totes amb una excel·lent roca, adherent i prou fisurada, una mena de híbrid del millor de Tarradets i Vilanova, el primer llarg es una mica de tramit per escalfar, ho fa en Jaume,
a mesura que pugem ens acompanyen les vistes de l'esvelta silueta del Pic de Sant Cugat, que deixa entreveure les seves laberíntiques i afilades arestes,
el segon llarg em toca a mi, son 45 metres sense treva de principi a fi i on trobem als pocs metres el pas mes fi de la via, això si..., amb un equipament molt generós i tot així en els darrers metres encara posem mes de la nostre part,
la roca es de molt bona qualitat, petites regletes on cal confiar amb l'adherència dels peus i verticalitat mantinguda en tot moment sense ser excessiva,
el quart llarg també ens deixa molt bon sabor de boca, ara per diedres i alguna amplia fissura que altre, es possible empalmar aquest i el cinquè, però calia deixar alguna cosa per en Jaume que tastes aquest agradable pastis,
la baixada es en rapels equipats per la mateixa via i poder l'única nota negativa, tots son en lleugera travessa i amb molta vegetació pel mig que fa que sigui entretinguda en tot moment el descens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada