ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

*** Ciatica, 325m, IV/3+, Tuc de Contesa, Conangles

Dilluns, 18 de febrer del 2008

Diumenge a la nit mentre devorem quilometres cap a casa, sona el mòbil.. "Josep, vens demà a fer un corredor"? Tot i estar baldat de dos dies sense parar de fer activitat no em podia negar i encara menys a conèixer una nova zona com la vall de Conangles. Dilluns encara fosca nit ja hi som a la boca sud del túnel de Viella, pero aquest cop en direcció oposada a on sol anar tothom aquesta temporada.
Avui compartiré escalada i bona companyia amb en Xavi i en Marcel, amb cap dels dos m'he encordat mai però semblem molt bons elements, el dia es ben tapat i el vent calent del sud no deixa de portar amenaçadors núvols, a mesura que guanyem metres la neu nova es mes i mes fonda, pero entre tres es menys feixug obrir la traça, la via que volem fer es la Ciatica, (foto robada vilment a en Marcel del seu blog)
un evident i directe corredor que fins l'últim sospir de l'aproximació no s'acaba de deixar veure, per sort ells uns dies enrere, havien pogut visualitzar tot el seu recorregut i també coneixien la seva enrevessada baixada. Els metres abans del inici de via es fan penosos, muntem reunió sense aconseguir muntar res i cedeixo amablement que ells dos encapçalin els llargs de corda, jo ja he tingut prou adrenalina els dos dies anteriors. El primer llarg ho fa en Marcel, un estètic i estret corredor glaçat amb un curt pas de decisió on surt volatilitzat tot allò on pica, s'ho mira, s'ho rumia i al final amunt com un campió!, un cop alla de segon comprovem que poca broma quin llarg s'acaba de “currar”. L'amic “marron” ja esta a sobre nostre, la visibilitat es minsa i dona un caràcter de molt d'ambient a l'escalada, optem per anar per feina i surtim a l'ensamble per unes moderades pendents, trobem un curiós pas (el tercer en 3 dies) que es una mena de túnel i ens estalvia una delicada escalada mixta, pocs metres mes amunt un nou i vertical resalt ens aconsella muntar una solida reunió, ara es el torn d'en Xavi, tram curt, vertical i sobre un gel massa fi, s'ho mira, ho protegeix i amunt!, un tercer ressalt mes fàcil ens fa passar al ensamble, i a partir d'aqui guardem la corda, ara la nostre preocupació es orientar-nos en aquesta espesa boira en al que estem ficats, ells ja havíem trepitjat abans el cim i coneixen la via de baixada, el problema es que no sabem ben be on ens trobem, fem els darrers metres de via i des de l'aresta es veu clar que cal encertar la ruta de baixada si no volem prendre mal, una petita clariana i ens adonem que el cim esta a tocar, salvats!! ara ens llancem avall per les empinades rampes de neu dura de la cara sud, aconsegueixen reconèixer el coll per iniciar la baixada i ara ja si que respirem i mengem alleujats, l' horari ens començava a trepitjar els talons... Llarga baixada per neu pols poc cohesionada, interesant via, bona conversa i millor companyia, que mes podem demanar...?, poder millors vistes...

1 comentari:

linus ha dit...

ei encantat de "cedir-te" fotos eehh. ja has vist que jo m'he "apropiat" algunes de teves, jeje.
I a seguir fotent-li a la muntanya hivernal!
Fins aviat