ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

**** Les Formes du Chaos, 300m, III/4, Ceillac

Dimecres, 23 de gener del 2008


En vista de les males condicions que tenim al Pirineu i de que gairebé tot allò interessant ha caigut anem en busca del gel perdut més enllà de les fronteres. La idea inicial era marxar sis dies a Sottoguda, a les Dolomites italianes, teniem ja el billet d'avió pagat i tot ben lligat, però en vista de les bones condicions que sembla haver als Ecrins, al final ens decidim per les valls veïnes d'Argentiere i amb la furgoneta plena de material, menjar i il·lusions aterrem a Ceillac. Les condicions són fantàstiques, tot allò escalable està ben format, però com que no pot ser tot perfecte, les bones notícies s'han afanyat a córrer i només arribar trobem un munt de vehicles "sospitosos" aparcats massa d'hora a l'estació d'esquí. Les Formes du Chaos és una ampla i rectilínia torrentera a la que generalment li costa posar-se en condicions, ja que s'ha de glaçar per complet el gran volum d'aigua que hi baixa.

Es un bonic itinerari per retrobar-nos de nou amb les sensacions verticals. Ja a peu de via ens trobem amb un amic francés i mentre ens equipem, com de passada, ens posa al dia del que s'ha trobat els dies anteriors. Al nostre davant ja en tenim uns quants enfilats i d'altres que no paren d'arribar, en total som unes deu cordades a la via. La sort és que aquesta cascada, tot i ser encaixonada, encara és prou ample per poder escalar dues cordades alhora. Comencem el primer llarg fent-ne una versió més complicada, en Jordi s'enfila just pel mig, pel tram més vertical i menys format, cobert dels projectils que baixaran en no res.

Estirem la corda al màxim i aconseguim fer dos llargs en un de sol, trobem passos bonics i verticals que ens posen les piles. A la reunió un altre munt de gent, Jordi agafa la directa de nou i enfila les verticals columnes de l'esquerra per no tenir ningú per sobre i estar a recer de les caigudes de gel.

Aquest llarg és més exigent i el cop que el Josep arrosega encara de la darrera sortida es deixa notar, li cal recobrar la confiança perduda. La següent reunió es munta sota una impressionant bóveda i ara la inclinació és més suau, però no afluixa gaire tampoc.

El negocia en Josep, petits resalts verticals i a mig llarg una inestable planxa glaçada per on es veu perfectament córrer el fort cabdal d'aigua pocs centímetres per sota, cal ser fi, molt fi, escalant. Pas a pas queda enrrera i arribem a una reunió d'expansions col·locada una mica amb el cul, en aquest punt totes les variants de pujada coincideixen i el merder de cordes i gent és fantàstic.

Ara ja només queden unes rampes suaus per acabar i nosaltres som els únics que decidim rapelar ja que hem deixat a peu de via les motxilles i no tenim gaire gent sota nostre. La següent idea és anar a fer la mítica via veïna de Le Sombre du Eros, però un curset s'ha apalancat allà tot el dia i tenen muntat un considerable circ que tira a tothom de nou enrrere.