ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

*** Fisura Carrasca, 135m, V+/Ae, Roques del Masmut, Terol

dilluns, 31 d'octubre del 2011
Despres d'escalar "La Peste" arribem al migdia al cotxe acompanyats per uns nuvols foscos que no presagiem res de bo, dinem, migdiada de rigor fent el ronso i satisfets per la feina ja feta. Laura fa estona que em proposa ficar-nos de nou en alguna via rapida i facil del Masmut, jo li contesto amb nous roncs i segueixo a lo meu. Unes hores mes tard, de cop i volta m'activo i li dic, endavant anem! em mira amb cara d'estupefaccio, ahir van canviar la hora i ens queda menys de dues hores de claror, tocara correr, pero es una sensacio que m'agrada sentir en vies que ens ho permet.


L'escollida es la Fisura Carrasca, mes que res perque es la que menys aproximacio i descens te de totes. Un cop a peu de paret i veient la verticalitat del tema, penso que poder haver agafat el frontal no hagues estat mala ideia. Als pocs metres el tema es posar dur, em sembla força mes apretat en lliure del que diu la ressenya, pero avui no dubto ni un segon en desplegar l'escaleta i pedalejar a bon ritme amunt. Laura es resisteix, pero acaba tenint un final tant poc honrat com el meu.



Tota la via va alternant trams en lliure i trams en Ae, amb passatges força verticals i estetics a totes les tirades que ens fan gaudir de valent, mentres guanyem alçada, la roca va agafant el tipic to taronja sota la calida llum del capvespre. Tanta armonia nomes es trencada per un energumen que no para de cridar-nos que baixem, amb l'argument que es fa tard per estar enfilats i com pensa que no el sentim s'amorra al claxon del cotxe perque tots els Ports tambe l'escoltin. El darrer llarg ja freguem la foscor i optem per la variant original a l'esquerra que es mes facil i rapida i que sense esperar-ho ho trobem precios. Objectiu complert i de nou al cotxe sense necesitar frontal. Agradable i rapida (no cal dir-ho) via, sobre bona roca, força ambient i amb passatges durs puntuals escaquejables.