ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

***** Abraxas, 250m, 6a+, Organos de Montoro, Terol

diumenge, 30 d'octubre del 2011
Avui tornen cap a aquesta paret de formes gaudinianes, el sol per fi ha sortit despres de tants dies d'aigua i tambe apareix en Mohawk, amb qui feia messos que teniem marcat en vermell al calendari aquesta escalada. Res millor que lligar interesos en comu, ell trobar amb qui compartir corda en la seva primera visita a aquestes contrades i nosaltres assegurar la jugada amb un element tant solvent com ell. L'objectiu es escalar la via mes representativa d'aquesta paret, l'Abraxas, logica via que va a buscar un cridaner diedre final de 60 metres que no dona treva, va ser obert als anys 80 de manera impecable pel mestre Ballart i per descomptat totalment net d'assegurançes fixes, ni en el diedre, ni a la via...., nomes trobarem alguna reunio equipada i poca cosa mes, sens dubte tenim per endavant un interesant repte vertical


A l'inici de via no trobem cap senyal significativa, pero un cop a l'evident canal d'acces, unes xapes brillants per la dreta ens indicam que estem al bon cami. Les primeres tirades alternen trams "matojeros" amb curts passatges on caldra apretar el cul, sens dubte es el peatge obligat per arribar a la cirereta del pastis. Els dos primers llargs corren a compte meva, al primer trobem un finet pasatge de placa finet protegit per un pont de roca i a la segona tirada nomes sortir de la R baixem uns metres i de nou escalar amb carinyo una curta travessa.




Les tirades intermitges son per Laura i sense saber-ho li toca un llarg precios, una fissura vertical, amb canto i totalment a protegir. La tipica tirada que sembla mes severa de lluny i que un cop et posses per feina, van apareixent relleixos i busties als llocs mes insospitats. Despres un llarg facil a traves d'un bosquet ens situen sota la vertical del anhelat diedre. A partir d'aquest moment anirem trobant reunions per tot arreu, algunes amb expansio, fruit de les vies veines i altres a arbres que son les originals d'aquesta via, per tant ens permetra fer-nos a mida la llargada de cada tirada. En aquest punt tenim un moment d'incertesa de com arribar a la cirereta, al final optem per reseguir un facil diedre que accedeix per la dreta, en els darrers metres una curiosa placa ens fara parar atencio.




Fem un canvi de cordes al capdavant, en Mohawk ja te prou de xupar roda i porta tot el mati mirar amunt amb ulls lidivinosos a l'espera d'aquest moment. Els primers metres de diedre ja tenim la carta de presentacio d'aquest, vertical i treballos! aixo si... nomes sortir de la reunio trobem un solitari pitó totalment prescindible, segurament fruit d'algun caxondo, posat aqui per aixecar la moral si estem dubitatius del que tenim per endavant. Sobre tot si tenim en compte que fins acabar la via nomes trobarem alguna cosa a les reunions.




Tot i la perfeccio geometrica d'aquest tram final de via, l'escalada que menys farem servir es la tecnica de diedre, la paret de l'esquerra es sumament llisa i esquerpa en cantells, pujarem per l'esperó, per la paret de la dreta, encastant l'espatlla, una entretinguda lluita digne de contorsionistes i que donarem per bona si guanyem un sol metre amunt. Aixo si... al bellmig trobem una rotunda fissura que admetra tot allo que li donem per menjar (si son Camalots del nº1 al nº3 millor que millor) Aqui trobem un clar ejemple de la sobada frase " una imatge, val mes que mil paraules", doncs aixo...





Una aeria lleixa adosada ens serveix de penultima reunio, l'efimer i esmolat cim esta a tocar en aquesta curta tirada, pero no podem baixar la guardia, encara resta una simpatica travessa, ara si, sobre roca genial. Som espectadors privilegiats d'aquesta virgueria geologica dels Organos, on tambe altres cordades veines enfilan per la Carabanserai o la Colombiomania. Un dia rodó..., escalada inolvidable, dia lluminos, entorn superb i companyia inmillorable.


Part d'aquest bon sabor de boca ho aporta el caracter de la via que hem fet, avui calia saber llegir la roca, fer servir el sentit comu i sobre tot prou pericia i sang freda en l'autoproteccio. Estic convençut que la mateixa linea cosida a xapes no ens hagues aportat la mateixa alegria d'esperit que sentim ara mateix. Clar ejemple de que la satisfaccio sol venir pel cami del com i no del que.
Aixi ho hem vist nosaltres:

ABRAXAS the video:

9 comentaris:

en Girbén ha dit...

Quan veig les ressenyes de l'Abraxas posteriors a l'original trobo molt de consol. Només feia uns mesos que l'havien obert quan ens hi vam posar.
A peu de diedre la cosa es va tornar alpinística: nevava! Però va poder més l'entusiasme. Amunt, doncs, amb les mans balbes i només amb tascons...
A la ressenya original el diedre esdevenia ben simple: tot ell d'un Vº apretat, moolt apretat!

Mohawk ha dit...

M'havien dit moltes coses, però "solvent" és el primer cop, ja, ja, ja... Per cert, veig que heu canviat el so original dels vídeos per una música més romaní (sembla l'Emir Kusturika).

Girben, quan pujava pel diedre ja ho pensava, màxima admiració pels que han pujat per allí amb tascons!

A tibar-li!

Xavi ha dit...

No és la Fanfare Ciocarlia això??

Anònim ha dit...

que guapa joder!! un cop a punt i estavem a uns menys 8 i mitg nevat encara la tinc pendent! tios si torneu per allà i varem obrir un parell d'agulles molt evidents que restaven verges! potser encara no tenen repetició...varen ser uns dies d0bertura genials!
Resenyes al blog...felicitats i guapo video!
Rumbateam

Mohawk ha dit...

Tota la raó Xavi! -> Asfalt Tango (Fanfare Ciocarlia)

;)

Anònim ha dit...

collins !!
no sabia ke portabau tot l'equip de al filo...el ferran latorre ,les cameres,etc
la veritat es ke la tv1 ha kedat una mika antikuilla.amb blanc i negre!
jajjajjajajajaj!
felicitats cracks!!
sergi.Alella.

Mingo ha dit...

A les ressenyes antigues crec que la part final li posava V+, però veient les fotos no tinc cap dubte en el 6a plus.
Enhorabona per l'activitat en la zona. No la conec, a veure si enganyo algú, per venir al desembre. És bona època? apart de l'Abraxas hi ha algun altra via clàssica d'aquelles que valguin la pena?.
Salut parella bé en aquest cas trio

Gatsaule ha dit...

Quina meravella de diedre, amb el què m'agraden! Fent una via que hi va paralela, ja el vaig admirar fa uns anys, però després de veure les vostres fotos queda clar el pal que hi donen. Enhorabona!

josep i laura ha dit...

en Girben, carai noi, per si no tingues prou "bacalao" el diedre final a sobre li vareu afegir pebre amb la neu i amb tascons...! Sobre el grau original no cal ser cap lumbreres al primer cop d'ull que de Vº res de res.

Mohawk, un plaer compartir aquesta bonica via, em sap greu dir-te que no sera pas l'ultima. Be.. si vols podem canviar la paraula "solvent" per "insolvent" que avui esta tant de moda, tu tries.

Xavi, ni ideia del nom, va apareixer a correcuita dins la carpeta de musica del pc en un albun que es diu balcan music i desconec res mes.

Rumba team, Montoro un lloc genial e ideal per obrir per les seves caracteristiques fissures i diedres autoprotegibles. Al igual que vosaltres segur que altres cordades han pasat, han enfilat per terra ignota i han marxat amb la mateixa discreccio que van arribar, enhorabona i divulgueu!

Sergi, ja veus com va aixo de les supreproduccions i mes ara que en Colleja ja esta gran i molt vist i necesiten cares noves a la TV, aqui va la nostre candidatura!

Mingo, el desembre pot ser bona data, la paret te encaracio sud, tot i que es un lloc que quan fa fred fa molt, com abans em comentava en Rumba Team. Tot i aixis millor l'hivern que l'estiu. Montoro ben es val una visita. Les altres dues vies classiques de la zona son Colombiomania, amb una tirada de diedre genial a equipar i mes facil que Abraxas i tambe Carabanserai, de dificultats similars a aquesta, pero que no em fet encara per donar-te mes detalls.

Eii precari, com deiem al escrit, una imatge val mes que mil paraules, pero compte no et pensis trobar una escalada de diedre en el sentit classic del terme, tot i aixi es possible guarrejar (si cal) quan el tema es possi peliagut.

Bones escalades!