ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

**** Ve-Mu, 200m, Vº/Ae, Salt de Sallent, Collsacabra

dijous, 15 de setembre del 2011

Pocs cops un entorn natural ens atreu tant com per gairebe oblidar-nos del seu traçat, dificultat o exposicio. Aquesta linea que atravesa de costat a costat el Salt de Sallent ens va guanyar el cor nomes veure-la ressenyada al blog dels escalatroncs, a mesura que llegiem la seva ascensio, els motius per tastar-la s'incrementaven, situada en un entorn privilegiat i magic del Collsacabra, la via s'inicia al fons d'un majestuos clot d'aspecte selvatic que ens trasportara els sentits a allunyades postals tropicals i com a fi de festa..., un refrescant banyet als seus pous. Nomes plantarnos al seu mirador, la primera imatge que tenim del Salt de Sallent es de desencis, la generosa i habitual cascada d'aigua, ara a finals del estiu es ben minsa.



Empetitits davant la magnitut del indret i les seves altives parets, busquem el peu de via que s'inicia al costat esquerra, resseguint uns sostres, aquest es l'unic llarg sense pedals de l'ascensio. L'escalada no es dificil, pero caldra que ens mirem be aquesta discreta roca de dubtosa fama. Els darrers metres la ruta fa una volta un xic extranya marxant i tornant a traves d'unes plaques llisses on cal ajudar-se d'un pasama estrategicament col.locat, dona la sensacio que poder una entrada mes directa i logica era posible, pero be...





El segon llarg recorre un estetic sostre que ens envia cap a l'exterior de la paret. Aqui la ruta ha estat reequipada en part sense treure el material antic i aixi les estirades a caçar la xapa son minimes. Superem un acrobatic sostret i en no res ja estem penjats de la volada e incomode reunio. De tant en tant anem trobant evident mostres que col.locar segons quines expansions en aquesta roca tan peculiar ens pot donar un bon ensurt.





Ara es el torn de Laura, acaba la travessa ascendent amb els pedals als peus i despres alterna algun petit tram d'escalada lliure amb mes d'Ae, aquest ens deixan en un penjat bosc, facil de superar tibant de les seves branques i arrels, passem de llarg la curta tirada d'aquest llarg i marxem fins l'amplia feixa, desde on es possible superar la cascada d'aigua pel seu darrera sense cap dificultat, nomes caldra parar atencio a no fer cap relliscada amb tanta molsa que recobreixen les roques. Tot i estat ara sota minims el Salt de Sallent, no podem deixar d'imaginar com deu ser passar per aquest indret quan esta en plena euforia el riu.






Ens manquen els dos darrers llargs, ara ja pel vessant dret del salt d'aigua, toca jugar sobre els pedals per poder apurar al maxim les allunyades xapes, tot i aixi a mig llarg cal fer una sortida en lliure sobre un pito que mira avall amb l'afegito que encara no me he calçat els peus de gat a la via per anar mes comode en els trams artificials, doncs a patir!. Un cop a la reunio fem un cop d'ull al solid pot de registre i al seu interior una libreta que data del 1986 amb poquetes anotacions a aquest darrer quart de segle, com diu un comentari alla escrit... aixo sembla on es va gravar l'anunci de gel Fa.


El darrer sostre gairebe ens deixa en els darrers metres de via, te algun pas "catxondo", pero Laura cada cop va mes suelta amb el tema de ballar sobre el buit amb pedals. A aquesta darrera tirada podem veure com diverses rutes surten de la mateixa R, i sobre tot una que ens deixa ben intrigats i que marxa per la dreta i introduir-se dins un gran forat del que desconeixem si te sortida natural per dalt.





Fi de via i banyet de rigor, quin petit gran luxe! Una escalada de gaudiment pel cos i l'anima, singular en la seva concepcio i sorprenent en tot moment dins un entorn que no deixara de meravellar-nos. Altament recomanable per qui sapigui gaudir de l'escalada mes enlla de xifres i lletres.



1 comentari:

jan ha dit...

si us va agradar aquesta via no us podeu deixar perdre l'esperó beltegeuse que està just al costat...
salut i tàpia ;-)