Divendres, 2 de setembre del 2011
Despres de la "zapatillada" d'ahir estem fossos i avui tenim al cap la genial idea d'anar a fer una via amb mes de 1000 metres de desnivell tan sols per aproximar, per sort quatre gotes d'aigua a primera hora del dia, ens donen l'excusa perfecta per fer el ronso una estona mes i buscar un objectiu mes acord al nostre cansament. Marxem fins a la mal anomenada paret de la Solana de Llauset, propera al embasament de Llauset. Petita pujada que ens dura pel GR fins el coll desde on es divisen els bucolics llacs d'Anglios.
Encara no intuim la paret on anem, cal fer un llarg flaqueig per tarteres de blocs de granit i quan ens trobem les primeres xapes cal averiguar quina de les 3 vies veines es l'escollida. La primera impresio de la paret es d'itineraris discontinus i tombats sobre un bon granit. Ens decantem per la Roca Viva, a priori la que te mes bona pinta, pero....
3 comentaris:
Les vies no semblen gaire interessants però l'entorn és ben bonic!
Felicitats; el lloc és superagraït, aproximació curta i agradable,el lloc molt maco. La via, l'he fet i tb la Valric que és més fàcil. Personalment em va agradar més
sobretot, el llarg del diedre de la primera tirada. Si no l'heu fet teniu excusa per tornar.
Salut
Xavi i Mingo, Les vies tenen poc interes com per fer una pujada expresament, pero si estas per alla amb la meteo indecisa o amb poques ganes de guerra, ben valen una visita si mes no per gaudir del paisatge que ens envolta.
salut i alegria!
Publica un comentari a l'entrada