ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

*** La Vall d'en Bas, 165m. 6a, Paret del Gneis, Ulldeter

Dilluns, 22 d'agost del 2011

Compartim corda per primer cop amb en Mohawk, un actiu escalador que li apassiona els llocs poc frecuentats. Tot es fruit d'un altre conversa cibernetica on ens diu que no troba a ningu per anar fins a aquesta oblidada paret, degut sobretot a la seva enrevesada aproximacio (un cop mes, ningu busca en nosaltres les nostres habilitats tecniques, pero si les de senglar). No entenc res... si esta ben clar, es l'evident placa de la paret visible i de facil acces desde la tancada curva que dona acces a la Coma d'Orri. No hia res pitjor per perdre els papers, que no mirar-los! La paret del Gneis esta encarada al oest i nomes visible ben endins de la Coma d'Orri i el seu acces cal fer-ho desde l'aparcament del refugi d'Ulldeter just pel vessant oposat de la muntanya. sense cami gaire definit i fitat a estones, poc abans d'arribar al cim del Gra de Fajol Petit, un petit promontori al vessant oest ens deixa en menys d'una hora de pujada al capdamunt de la via. Despres d'una delicada desgrimpada arribem a la mal colocada intal.lacio de rapel. Sota els nostres peus s'obre una preciosa i inmensa placa, segons el nom de la paret, de gneis, segons jo, de granit (algun geoleg?). Fem 3 rapels per la via paralela "La Vall d'Hostoles" que es veu força mes exigent, ens deixa al peu de la nostre ruta, La Vall d'en Bas.

Enceto jo la via a traves del llarg mes facil a priori, plaques llises ratllades per nombroses fisures, on cal confiar en els peus i traccionar amb els dits. La via te un equipament correcte tot i que dur algun Alien ens fara anar mes relaxats. L'unica pega d'equipament es el poc encert en la situacio de les reunions, tota la resta es una escalada de gaudiment i poca preocupacio.

Els trams centrals de la ruta que son mes exigents, els hi cedim amb gust a Mohawk, que per alguna cossa, ell es el bo. Bonics passatges cada cop mes verticals i finets que van reseguint lleus fisures verticals i cantells petits que ens van deixant molt bon sabor de boca.



La part superior la negocia Laura, comença per la superacio d'un curt sostre d'moviments força curiosos i d'aqui fins al final de la via trobarem els 2 millors llargs, placa mantinguda i força vertical, aquest cop molt generosa en la mida de les seves fissures diagonals. Tot i que a primer cop d'ull hia força aire entre expansions un cop et concentres i flueixes de l'escalada aquest detall passa a un discret segon pla.




En la part superior de la via, l'ambient sobre la vall es sublim, escalar gairebe a 2.500 metres d'alçada fa que en ple agost i al sol, la temperatura sigui força agradable. Poder ens va faltar l'empenta per tornar a rapelar i fer alguna de les altres dues vies d'aquesta desconeguda e interesant paret Pirinenca. Tot i aixis baixem cofois pel descobriment, l'escalada i la companyia.



8 comentaris:

tranki ha dit...

Ei Bows...

Fins i tot els papers de vegades són inexactes...

APART DELS RAPPELS (q ue recomana la ressenya), baixant per la canal (mrant a baix a la dreta) et plantes a peu de via en uns 7 minuts i mig..hehehe! Fins i tot i ha sender i marques vermelles...suposoq ue s'ho devíen oblidar de ressenyar i molta gent "pica" rapel.lant!!!


Salut bows!

Oju que apart de allunyar, la de la dreta pica un ou!!( grau molt dur pel que marca la ressenya, potser una lletra més..o més)...

saluuuuuut!

pd: al GRA DE FAJOL GRAN, sense ser obloigada per res, la ICE FAJOL recorre la paret pel mig. ës una escalada MOLT BONIC, més alpina, però equipada amb molta mesura i de V+/vº obligat i A0 ( crec), en lliure un llarg de 6c7c+ i la resta entre 6a i V+, amb un sòcol de III/IV de tres llargs.

ës la rèplica free de la CONRADO ALTAMIRA, mateix lloc, mateixa bellesa, mateixa qualitat...no us la perdeu!

Mohawk ha dit...

Ja hi tornarem! Je, je, je...

I la pròxima -> Abraxas!!! ;)

Llorenç ha dit...

Vaja! nosaltres també ens hi vam apropar aquest estiu, i com vosaltres vam rapelar! plaques molt guapes i bones excursions entre xapes! a veure si puc arribar a publicar-la algun dia d'aquests!! es bo saber que pots baixar caminant tranquilament i no patir els rapels!

josep i laura ha dit...

Tranki, ja coneixiem l'existencia del descens que ens comentes, pero anar amb "lolos" te la servitut de tenir que inspeccionar qualsevol linea interesant pel futur, ni que sigui rapelant. Ahir amb el que vam anar a escalar ens va pintar molt facil "La Vall d'Hostoles", pero em quedo amb la teva versio. Incomprensiblement la gran paret del Gra de Fajol Gran sempre ha estat una gran oblidada a l'estiu tot i les seves grans possiblitats i alicients. Laura si que fa anys va fer una ximeneia paralela a la Ice Fajol i va sortir entusiasmada, aixo si... va pintar cru el tram inicial de plaques dificils de protegir. A l'hivern es un altre cosa... els pocs cops que s'ha possat en bones condicions hem gaudit de valent!

Eii Indiu, va ser un plaer compartir corda, no sera la darrera!, veiem que ets home amb bona memoria i ara la tardor es ideal per anar a aquell tros de mon, estem en contacte. Una Abraxada!

Ei Kutres, sembla que tambe la vareu gaudir, una curiosa paret amagada i plena d'alicients. A veure com us ho munteu per la foto panoramica, no us sera facil aqui mantenir el nivell.

Salut, alegria i tapia!

SEVIDE ha dit...

Hola cracks,
aprofitant que duieu un "lolo" haurieu d'haver provat la Vall d'Hostoles. Nosaltres la vam provar fa temps però després de fer el primer llarg, les dificultats del segon ens van fer baixar.
Si la proveu, ja em direu què tal!!
Salut!

Joan B ha dit...

Ei Parella,
Aquesta és una via molt guapa que, tot i la llarga aproximació, bé val una visita.
Salut i a tibar

Xavi ha dit...

Geòleg de guàrdia a l'ajut!!!
Jo no conec la paret, i per acertar al 100% hauria d'estar-hi en persona i picar la pedra, però pel que veig a les fotos no es tracta de granit.
Aquesta brillantor que es veu a les fotos 2 i 3 (textura nacrada) és típica de la biotita, un mineral que brilla i s'ordena en plans formant una mena de pàtina sedosa. I l'estructura laminar (els plans de trencament) perfectament paral.lels que es veuen sobretot a la foto 5, son típics de les roques metamòrfiques pelítiques, o sigui, que abans eren argiles.
El granit és molt més irregular, i sobretot no fa aquestes estructures paral.leles tant perfectes, sinó que fa blocs, bunyols o grans parets massísses.
O sigui que jo més aviat apostaria per roca del tipus esquist o fil.lita, però no granit, i dubto que sigui gneiss.

josep i laura ha dit...

Sevide, no cal abusar dels companys el primer cop que t'encordes amb ells, tot i que aquest sembla que encara te ganes de mes i millor gresca! Personalment no m'agrada ficar-me de segon en vies que em superen ampliament, o s'esta a l'alçada o marxem a un altre lloc.

Joan B. no vam trobar tant llarga com podiem pensar l'aproximacio, millor aixo que algunes mes curtes i plenes de bardisses. Aixo si... el desnivell cal fer-ho.

Xavi... con diria el gran filosof del toreo: en dos palabras... IM-PRESIONANTE! estic d'acord amb tu que poder no sigui granet, pero tampoc gneis.