El dia és llarg i les vies són curtes, així que amb una de sola tan sols hem fet boca i tenim ànsia de més roca. Mal assumpte amb el dit d'en Josep fora de combat, però com que l'optimisme ens guia ens atansem de nou al Cilindre disposats a intentar una nova clàssica, la Ribes-Sabaté. Val a dir que les aproximacions són mínimes i no fa gens de mandra passejar-te pel peu de paret, perquè no te n'adones i ja ets a lloc. Escoltem veus i la deducció és fàcil, una cordada ens precedeix, però quina és la nostra sorpresa quan topem amb en Lluís. Feia mesos que no ens veiem, però en no res refem cordades i en Josep passa d'escalador a paparazzi, no escalarà, però posarà a proba el zoom de la càmera nova. El resultat és més que satisfactori i per mostra la seqüència que ens fa al primer llarg.
Bonic, bonic... llarg, dret i amb presa d'escàndol, el flanqueig final li acaba de donar el punt d'emoció, perquè espectacular ja ho és de per si. El traçat de la via resulta sorprenentment encertat i aprofita al màxim les fissures que solquen el perfil del Cilindre. 
Els meus companys són bons minyons i em deixen el segon llarg per mi, molt més fàcil que el primer té un flanqueig que només per aeri ja mereix més d'una foto. 
Estic a punt de saltar-me la reunió amagada al perfil de l'aresta, però em sap greu abusar i deixo el darrer llarg pels companys. 
Una canal poc evident, dóna pas al diedre que ens deixarà de nou a la carena i la resta és fàcil. Ja conec el camí de baixada i en no res som de nou a les furgos passant revista a les fotos que ens ha fet en Josep des del pantà. Val a dir que la càmera ha passat la prova amb nota i com no el fotògraf també!!! 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada