Poc es pot explicar que no es sapigui ja d'aquest indret de cursets, comode acces i concepcio esportiva. Potser la singularitat d'avui es que estem absolutament sols en un lloc que sovint es dificil trobar un metre quadrat lliure, a mes a mes... ens acompanya un dia radiant amb sol a partir del migdia.
Visualment fa bona pinta, pero aquesta temperatura tant alta fa que desconfiem a cada picada, de la seva qualitat, aixo es el mes semblant al gel de peixateria que podem trobar. Doncs res... com que aqui no podem optar a cap piolet d'or, invertim la jornada fins que els braços ens abandonin a escalar amb la corda per dalt, enfilant els trams mes verticals i donant aixi per finiquitada aquesta temporada de gel.
Ha estat un hivern ben extrany, curts periodes de molt de fred, alternats amb llargs d'altes temperatures que desmunten un i altre cop les fragils estructures. Un inici de temporada molt eixut en precipitacions en que moltes lineas no han tingut l'aportacio necesaria per formar-se. Unit a un final de temporada amb fortes nevades que l'unic que ha fet ha estat degradar el gel. Tambe ens hem adonat d'un curios efecte, ens adonem que contra mes avança la tecnologia mes erronias son les prediccions meteorologiques a curt i mitja plaç. Malauradament, per molt que no ho vulguem veure, aixo del gel al Pirineu cada any dura menys fins que d'aqui a poc sera un nostalgic record del passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada