ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

*** Cascades nº 2-3-4-5 del miner, Pedraforca

dijous, 3 de març del 2011
En Pere aprofita que avui te festa a la feina i com que aquest any encara no ha picat gens de gel ja sap de sobres a quina porta trucar, la nostra! Tenim info fresca que les Miner estan generoses i optem per fer un subebaja al Pedra, be... en Pere va fer dos, el segon fins el cotxe on s'havia deixat els grampons. A pesar que la meteo no era gaire optimista optem finalment per anar i just arribar al aparcament del mirador comença una intensa nevada que ens acompanyara la resta de la jornada.

Una de les singularitats d'aquesta torrentera glaçada es que es comença rapelant des de dalt i al baixar constatem que tot esta escalable, pero les estructures s'han degradat molt els darrers dies en vista de les imatges que recordavem. La columna de la Miner 1 esta visualment molt maca, pero quan ens apropem el seu gel, massa vidrios i escas, ens fa enrere. Doncs començarem per les altres que son un escalfament ideal per fer-lo amb corda i sense cargols o directament sense una cosa ni l'altre.


En el doble mur vertical seguent, tot i ser curt, cal apretar una mica i Laura que no ens deixa ni consensuar qui sera el que faci els honors. Cau una copiosa nevada, gens de fred i absencia de vent que fa que avui siguem els privilegiats actors d'una postal de nadal.


La Miner5 que es la que esta mes aprop de la pista intermitja es, possiblement quan esta muntada, la que depara l'escalada mes bonica de tot el Pedraforca. En condicions generoses es munten dos braços a esquerra i dreta prou verticals, avui el darrer no esta escalable i l'altre pinta mooolt vertical. Ara ja no hi ha cap presa per agafar el cap de corda i enfilo jo. Des de peu de via quan aixeco el cap la visio acollona una mica, fins i tot pregunto als companys si estem al Pedra, - no ens haurem equivocat pas de lloc, oi?-.

Els primers 8 metres son els mes delicats per progresar, protegir i sanejar el gel nou, dues repisetes donen pas a les seves respectives panxes que et fan tirar tot el cos enfora, despres d'aixo cal fotre jeta i encarar amunt, aixo si, ara per gel mes aceptable. Des del peu de via m'animem amb crits i jo penso per mi... - que cabrons, no els penso donar el plaer de veure'm volar-, tot i aixi arribo dalt exultant, un llarg molt mantingut i potent que en cap moment baixava de 85º.

En Pere, s'uneix al show i diu que treiem la corda i deixem els cargols, doncs res jo fare de paparazi... No ha tocat gel aquesta temporada i qui ho diria!. Ja posats, Laura no vol ser menys i imita al seu amic. L'idea inicial era acabar les dues cascades que ens falten mes amunt, pero la copiosa nevada no dona treva i ens fa por deixar el cotxe incomunicat, aixi que optem per la prudencia. Pedraforca forever, a l'estiu i l'hivern!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

FELICIDADES LAURA X PARTIDA DOBLE, E KEDADO ALUCINADO CON LAS FOTOS DEL PEDRA, YO CREIA QUE SOLO HAVIA TOXILLUS DE HIELO Y VEO QUE TAMBIEN SE PUEDE ESKALAR DE VERDAD.
FELICITARTE TAMBIEN POR EL ARTICULO D GORETA(ES TUYO VERDAD?), ERES LA UNICA CHICA QUE CONOZCO QUE PUBLICAS ARTICULOS DE ESTE TIPO Y NIVEL. E ALUZINADO CON EL TIPO D ESCALADA DE COMPROMISO, UN SITIO QUE NO CONOCIA DE NADA Y VEO QUE SE PUEDE HACER ALPINISMO DE NIVEL, LASTIMA NOS PILLE A TOMAR PORCULO.
POR CIERTO EN EL MISMO VERTEX SALE UN ARTICULO DEL GTAF, EL EQUIPO DE ALPINISMO CATALAN FEMENINO Y M SORPRENDE K TU NO ESTAS EN EL, CREO K TIENES NIVEL DE SOBRAS Y TOCAS MUCHAS TECLAS Y ENCIMA DANDO LA CARA DE PRIMERA, COMO PARA APORTAR TU EXPERIENCIA.
NO SE HAN INTERESADO X TI??? AKI TAMBIEN FUNCIONA EL AMIGISMO??? CREES K LA ACTIVIDAD QUE HACEN ES MUY DE CURSILLO??? ( YO SI) O NO TE GUSTAN ESTOS CIRCOS???
UN SALUDO Y SIGUEME DEJANDO LOS DIENTES LARGOS.

TONI

josep i laura ha dit...

Hola Toni,
de moment l'únic circ que m'agrada és el de Gavarnie jejeje. Merci per l'article, Goreta (o també dit Gourette en gabatxo) el lloc val molt la pena i és poc conegut, així que aquest article ens va semblar una bona idea per obrir els ulls a alpinites inquiets. Respecte al GTAF en un primer moment la idea em va cridar l'atenció, però al veure que l'enfoc que se li donava dista del que m'esperava que hauria de ser un grup amb aquest nom me'n vaig desentendre. Així que no puc opinar del seu funcionament perquè no el conec, tan sols dir que com a grup de tecnificació funciona, han agafat un grup de noies i els han donat eines adients per millorar i molt, especialment en roca. Com a referent de grup femení d'alpinisme català dicrepo, aquesta és la disciplina en que han quedat més coixos i a hores hi ha dones a Catalunya que sense rebombori i tan sols pel plaer d'escalar fan vies per treure's el barret. Com ja he dit altres vegades, el que compta és gaudir de l'activitat que estas fent i per mi l'important és la persona indepedentment del seu sexe. Tan de bo, no haguessim de parlar de grups masculins i femenins, mentre remarquem aquesta diferència sense adonar-nos ens l'estem imposant.

Salut, fred i alegria!!!

Lai ha dit...

Estic molt d'acord amb el que dius a la teva contestació i també com ho dius! :)

xiuli ha dit...

Tela, això era el 3 de març?! Hi vam ser el dissabte 26 de febrer i hagués jurat que no es tornarien a escalar. Era un dia de primavera, sol i aigua permanent. Al miner 4 -la cascada separada per un bon replà- 2on mur, hi havia una esquerda que la partia sencera al capdamunt... i ara, veure les fotos d'una setmana després i tot ben nevat.. no sembla el mateix lloc! Quin hivern!
Apa, a passar-ho bé, que ja veig que ho feu i us aniré llegint.
Salut!

Gatsaule ha dit...

Un conjunt molt bonic de cascades que es van enllaçant molt bé. Veig que vau trobar-hi gel, és el que ja deieu, que val rondar molt per trobar alguna cosa bona!

I enhorabona per l'article, Gourette és una zona poc coneguda, només hi he anat a fer roca!

josep i laura ha dit...

Bones Lai,
amb el temps me adonat que a la gent per fer activitar i compartir corda l'acabes trobant a muntanya, penjada de qualsevol paret. El fanatisme i motivació acaben essent motors comuns i tard o d'hora acabes escalant plegats. Per cert, felicitats per les escalades, ets un clar exemple del que deia, gent que va escalant, posant-se nous reptes i que acaba fent vies cada cop més interessants.

Hola Xiuli,
és el que té el gel, és com una mena de loteria i a vegades com aquest cop l'encertés i t'endus a casa una cascada ben bonica. Tot i així, aquest està essent un any de bojos, tan aviat fa fred polar com una calor que ho desfà tot i així estan les cascades, que ens fan suar més del compte. Però que seria de l'alpinisme sense l'encant d'aquesta incertesa perenne. Ja us ho anireu trobant perque pel que veig també us ha picat el cuquet del gel!

Ei Joan,
realment vam tenir sort, tan sols teniem un dia per sortir a escalar i el Pedra sempre és una bona opció i al baixar a les Miner... formades! Em va fer il·lusió escalar-les ja que tot i haver-hi anat 3 o 4 vegades mai tenien prou gel i com bé dius surt una combinació ben interessant i més vertical del que es habitual al Pedra.
Gourette si està en condicions és un bombonet i si t'hi apropes ja veures que amb neu canvia completament.

Salut, fred i alegria!