Les condicions son pesimes per fer cap alpinada maca al Pirineu i a sobre el meu dit no esta per gaires alegries "on the rock". Ja de cami a casa aprofitem i fem parada a Montserrat, aquest cop sense pes a l'esquena anem amb l'idea de fer la travessa integral de la cara nord, començar per Agulles, seguir per Frares i acabar a Ecos. Hem fet molts trams, pero mai ho hem enllaçat en linea recta per la part mes alta i avui que no duem cap mapa, enfilem cap a aquest magnific laberint de camins, boscos i agulles.
Vista panoramica de la regio d'Agulles desde el coll de la Saca Gran.
Boscos irreals, ideals per pedres a proposit
Cabres encuriosides i cada cop menys porugues a L'Agulla dels Ossos.
2 comentaris:
afila els gats o tindràs problemes: entre la laura i els amics et posarem de cara la paret... solejada.
Ja pots anar al boulder i entrenar, que ordesa i el piri t'esperen!
Que cabrooooon!! amb amics com tu, no cal buscar-me enemics! jejeje.
Ara seriosament, et prenc la paraula! amb el patetic hivern que hem tingut, ara la motivacio de la roca esta pels nuvols, tant que fins i tot gaudire de qualsevol "fregao" que em fiqueu.
Una abraçada crack!
Publica un comentari a l'entrada