Cara nord del Monte Perdido,700m, AD

Divendres, 21 de Març del 2008

Un cop mes davant de l'impressionant circ de Pineta, on tenim els inacabables 1600 metres de desnivell fins asolir el Balco, per demà pujar al Monte Perdido per la seva mítica cara nord. En Jordi i la Natalia es volen foguejar en vies alpines de dificultat assequible i aquesta es una bona elecció, els acompanya també uns amics seus, en Xavi i l'Esther,

per tot arreu trobem gent, sera que es setmana santa?. La pujada poc a poc es va fent mes i mes dreta però el suau i regirat camí fa que el ritme sigui homogeni, a la meitat de desnivell ens trobem neu continua i ara la traça desapareix i nosaltres dibuixem una esforçada linea directa amunt,

darrera nostre va quedant la bonica vall glacial de Pineta, les darreres rampes es fan llargues pero en menys de 5 hores ja estem tots amunt, l'espectacle que ens brida la cara nord un cop mes es increïble

Munten el nostre modest campament per passar la nit, i amb l'excusa de buscar un aigua completament petrificada, fem un volt per aquest paisatge llunar que es el Balco de Pineta, el dia toca a la seva fi i només falta que s'ajunti a la festa una increïble posta de sol i quan aquest marxa el relleva el potent focus de la lluna plena.

5 del mati i a la tenda del costat surt un crit, es en Jordi i pregunta que dimonis hem de fer amb aquest coi de vent que no ha donat treva en tota la nit, a nosaltres se'ns ha escolat per sota el faldó i darrera dels caps ha creat una gran acumulació, per moments sembla que va a arrencar la tenda pels aires, la resposta es esperar.

Una hora mes tard el vent sembla encara a anar a mes i aixo que la meteo donava l'entrada del mal temps al migdia... ara ens queda esperar que les primeres llums de sol vinguin a escalfar-nos i aixi poder desmontar aquest trossos de tela amb varilles que ahir eran unes tendes , la paret no ha estat possible, però l'espectacle aqui a dalt un cop mes no te preu.

clica a sobre per obrir