ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

Picnic 135m, 6a, Montserrat


Dijous, 13 de març del 2008


Després de molt mesos sense acostar-nos a Ca la Montse, ens decidim a fer-li una visita i aquest cop a la seva cara sud, aqui nomes coneixem l'arxifamosa “Aranya”que ens va deixar tant bon gust de boca que van repetir i tot, Montserrat sud, tant diferent a tot els altres sectors d'aquesta santa muntanya, on la majories de vies et permet una bona autoproteccio, però això també comporta un equipament poc generós. Per Laura es el segon cop que enfila aquesta via, però l'altra ocasio queda tant lluny que ara ni s'enrecorda on dimonis queda la linea.

A peu de via es veu un bonic diedre al primer llarg gairebé pelat d'assegurances, enfilo amunt, la roca aqui no es per llençar coets, s'alternen passos mes delicats que difícils on no val caure i arribo al pas clau del llarg una vertical i fina fissura amb un orfe spit al bell mig, el xapo i amunt, la verticalitat es total,

però les presses petites i els peus patinosos de tant de trafic de gent, davant la situació no m'atreveixo a sortir en lliure, per sort la fissura deixar colocar petites merdetes en forma de tascons, collons!! i això li donen Vº? I una po........!!

arribo cremat a la reunió, trec el nas al següent llarg, un Vinf, 30 metres gairebé desequipats i on necessitem just el que no portem, els friends grans, no passa res, avall i tornarem un altre dia , això si.. per gaudir-la!!!