Benvinguts al Paradís: Corsica

Per fi arriban les desitjades tres setmanes de vacances en plena primavera i amb ganes de acabar la temporada hivernal per la porta alta, amb la furgo carregada de material de neu i gel i sobre tot a vessar de projectes i il.lusions, enfilem cami a la meca, o sigui Chamonix i de cap a la oficina de guies, en alla males noticies fa gairebe 3 setmanes que no es fa cap mena d' activitat alpina degut als ininterromputs temporals de neu que ha escombrat aquesta zona el darrer mes, truquem en Jordi que ha d' arribar 3 dies mes tard per escalar plegats i ell esta al llit amb febre, davant el panorama que tenim per davant possem en practica el plan "B", enfilem tunel del Mont Blanc direccio sud fins a Livorno, alla busquem un ferry barat i el dos dies que hem d' esperar ens dediquem a fer el turista per les properes joies renaixentistes de Pisa i Florencia. Per fi trepitgem per primer cop aquesta illa sense cap mena d' info previa pero que tothom que coneixem sempre ha marxat meravellat. Corsega, L'illa de les muntanyes, la muntanya alpina de formes imposibles, l'Illa moldejada pels vents, un tros dels Alps rodejat de Mediterrani hian moltes manesres de descriure aquesta illa i totes son ben veritat. El primer que ens va sobtar era la seva orografia tant muntanyosa i retallada, la sorpresa en ple mes de abril de veure la neu tant a prop del mar, les seves costes tant retalladas on la gespa arriba arran d' aigua, els porcs pasturan lliurement per les carreteres, les seves muntanyes que tant recorden Aigues Tortes, les seves formes imposibles moldejades pels omnipresents i potents vents que forman els caracterics tafonis en les seves roques granitiques, aqui li agradi la natura no te excusa per no visitar aquesta illa i els seus pintorescos pobles i les seves caracteristiques gents, avui en dia si Asterix i Obelix existisin ben segur serian Corsos. Malgrat no acompanyar-nos el bon temps i no poder escalar tot el que voliem vam marxar meravellats, aixo si... no tot podia ser bo, ens va costar molt trobar bona info de vies lllargues i l'unic llibre que vam trobar al principi no el compreu mai "Corse, paradise de l'escalade" de Martial Lacroix, amb boniques fotos pero sense cap croquis ni info practica que ens va fer ser mes detectius que escaladors aquest dies. Si algun dia hi aneu que la magia de Corsega us atrapi com a nosaltres.