Despres de baixar de fer la cresta , aquella sugerent paret ens va cridar l'atenció i un cop a casa buscant info, vam veure que tot picava una mica, però encara havia algun raco per l'esperança...
Hian dues vies paralel.les, la Frixis i l'Asterix, pero a simple vista semblava mes suau aquest darrera i cap alla que anem. L'aproximacio es tot un luxe asiatic poques vies llargues estas escalant a dos minuts del cotxe. Laura comença amunt un poc evident e inestable primer llarg, que acaba muntant una vintena de metres abans, es tractava d'apurar al màxim el moment d' encordar-se a la paret, 
per tant ens toca un llarg curtet de propina, la paret a mesura que avancem es va posant mes i mes vertical, però la roca es excel·lent i les bústies d'orgasme, el nostre tercer llarg,(el segon de ressenya, es una breu travessa a la dreta per terreny molt vertical semiequipat
al llençar la vista amunt trobo alguns troços de corda fixats que penjam...., malament!! i aixi es... quin cinque superior mes curiós on te d' equipament aquestes trampes per un terreny prou fisurat, ràpidament veig que el grau em sobrepassa i arribo a la reunió a base de trampes( al dia següent van veure aquest llarg ressenyat de 6a+),
miro la següent tirada i darrera de dificultat i ara es una placa llisa on les trampes no seran possibles ( aquest si era realment 5+), miro la reunió i veig dos temptadores anelles de rapel i sense gaires problemes de consciencia avall que fa falta gent. Com portem al cotxe tot l'arsenal i aquest esta al costat de les parets ens fixem en una evident fisura i alla ens dediquem la resta de la tarda a colocar, penjarnos, avançar i treure catxarros,
aixo si... evitàvem al màxim pitonar i quan era inevitable miràvem per tot arreu si encara estàvem sols, ja que al nostre davant enfilava una brillant linea d' expansions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada