ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

GEEB 60m, V/A3 La Trona, Cingles de Berti

Diumenge, 16 de març del 2008

Ja fa temps que ens ve molt gust tastar alguna via d' artificial, i marxem en companyia de la nostre oblidada companya de fatigues Xaro fins els cingles de Berti, un lloc que mai hem estat abans, disposem de poques hores ja que al mig dia hem d'estar a casa a dinar, arribar a la via ja ens fa perdre temps, una explicació no gaire clara i multituds de camins, fa que ens posem a enfilar-nos mes tard del previst. La Trona es una petita paret i no gaire alta, que la seva discreta roca mai fara que que els “frikys” s'acumulin als seus peus,

en canvi es ideal per tastar l'escalada amb pedals autoprotegida, gracies a les seves generoses fissures i evidents desploms que fan una escalada molt i molt acrobàtica, existeixen varies vies, però anem a la mes clasica del sector, la GEEB, després de equipar-nos a conscienciar i dubtar mes d' un moment si aconseguirem amb tanta ferralla aixecar-nos un pam del terra, comencem l'entretinguda feina de bricolatge en que consisteix l'escalada artificial, sempre guanyar els primers metres es emocionant i fins que no portes una estona els moviments no es torna mes natural, fluids i es referma la confiança en els insignificants punts d' ancoratge que anem colocant,

molt de pitó i bongs, tascons petits i mitjans i evitant no colocar cap friend per no fer-los patir en excés (al final es queden sense estrenar...), a mig llarg he de demanar mes cintes exprés per la corda auxiliar i tot aixo a falta de pocs metres en un rapid càlcul, m'adono que poder tampoc m'arribaran i he d'allargar al màxim al emplaçar les assegurances, els darrers metres son molt macos, desplomats i amb una generosa fissura,

al principi no li trobo la lògica als parabolts al costat de les fissures, després m'adono que algun inhuma segur que ha alliberat aquest brutal desplom. Per fi reunió, aquesta completament penjada i molt incomoda, l'horari ha volat pels aires i descartem sortir per dalt, baixo i asseguro des de terra a Laura i a Xaro, que amb solvència i algun renec van guanyant metre a metre, i els nervis del inici es torna en pena al final per acabar una ascensió tant maca.

Mentres baixa Laura li recordem que avui es un dia molt especial per ella, es el seu dia!!!

video

clica a sobre per veure video.