ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

*** Supertramp, 200m, Vº, Terradets

dimecres, 2 de maig del 2012
Una paret tant gran i mitica com Tarradets, per un motiu o un altre mai ha estat entre els nostres objectius mes inmediats. Aquesta primavera ens motiva força tastar les vies mes llargues de casa nostre i aqui tenim un bon desti, la CADE, ideal per dates com aquestes de dies llargs i calor suportable.


Ens aixequem en horari "Guardiola" i no pinta gens ve el poc que veiem negra nit, un fort vent que no auguren res bo els negres nuvols, amb que es vol aixecar el dia, doncs res mitja volta i a seguir roncant.


Tot i haver dormit alla mateix, unes quantes cordades ja estan davant nostre per feina i al final ens ho agafem amb tanta calma que ens tocara correr si no volem llepar amb la pluja que hi ha previst a la tarda. Nomes arribar a peu de via una lluent linea de parabolts a pocs metres a la dreta del inci de la CADE ens cridant amb força l'atencio. Encara es present la pols d'haver estat taladrada fa poc. Un petit luxe que no podem deixar escapar trobar roca verge en aquesta transitada paret. No tenim resenya de que es tracta (ara si, es la Quo Vadis), pero tal quantitat de xapes ens acaba d'animar. Equipament ilogic, sobreequipada en els trams de IVº i allunyen quan es posa picantona pel bellmig de les plaques, despreciant per complert les bavareses que pujen paralela a ella. Definitivament no es el el nostre estil d'escalada. Avall i a seguir avançant!



La millor manera manera de fer penitencia per voler trair els nostres principis, es fer una via gairebe desequipada i amb fama de sobada, quina si no... la Supertramp! val a dir que la famosa taca blanca que marca la seva part central de recorregut avui no es veia, tambe es cert que els dies anteriors ha caigut mes aigua que en tot l'hivern junt per aquestes contrades.


La ruta comença per terreny poc evident i ajagut i a mesura que guanyem alçada tambe es redreça la paret i l'itinerari. Al final ens sorpren la logica del recorregut i entenem el perque del seu escas equipament.


Just abans d'entrar a la segona reunio, sorgeix l'anecdota de la jornada, per sort el dialeg va funcionar i no vam tenir que anar a messures mes radicals....




El tercer llarg es precios, resseguint una fissura bavaresa tot ell, on l'autoproteccio es tot un plaer, al final tot i la seva fama de sobada, hem trobat nomes 3 punts on hem tingut la desagradable sensacio de patinar per tot arreu. Sobre tot per superar algun passatge lliscos, cal ingeni i temple i escalar força mes que el Vº pelat que li donen totes les resenyes.


El quart llarg optem per dividir-ho en dos, degut a la sinuositat del recorregut, aqui trobem una bavaresa tant escandalosament bona com patinosa i que sense cap mena de mania es soluciona amb un digne A1 de tascons, tambe es cert que despres de tantes plujes hem trobat regalimar molta aigua a diversos punts de la paret.



Ja nomes ens faltan dos llargs per la Falsa Feixa i ara la roca i l'ambient milloren moltisim. La via ens esta deixant un molt bon sabor de boca, ja que cal apretar en algun lloc i es un gaudiment en l'autoproteccio.



Al final no sortim amb la sensacio d'haver fet una via tant lliscosa com la fama que te, pero compte que tot i que la pinten molt facil, nomes hem trobat 8 xapes i 1 pito en 200 metres i on cal saber navegar i equipar.


Ara que ja hem fet el preescalfament Terradets, a tornar aviat a per una mes llarga i intensa.


7 comentaris:

llembresku ha dit...

Ei gent!!!! Aquesta paret impresiona de valent!!! Llàstima que els de la nostra generació ja no podem disfrutar massa d'aquestes vies que quan devíen tenir la roca en condicions, devíen de ser l'òstia!!!!!!Felicitats per la via!!! Salut!!!!

Joan B ha dit...

Hola,

Heu trobat alguna informació de la línia de parabolts nous que vareu trobar ?

Salut i a tibar

josep i laura ha dit...

Llembresku, si, es una pena que aquesta gran paret hagi mort d'exit i els seus millors dies ja siguin historia. Poder entre tots ens tenim que fer una petita reflexio de l'us i abus del magnesi. Aqui a Terradets hem trigat menys a patir les consequencies pel seu tipus de calcari, altres parets molt frecuentades acabaran segurament amb la mateixa sort. Reflexionem sobre quina herencia estem deixan.
Nosaltres mai hem fet servir magnesi i no ho creiem necesari per escalar el tipos de vies assequibles que fem. La nostre particular etica ens diu que abans de tacar la paret hi han heretgies mes benevoles com agafarnos a tot el que ens brindi el recorregut quan s'ens acaba el grau.

Joan B. Vam veure de pasada al Hostal del Llac la ressenya de la via, pero no li vam fer gaire cas perque no ens vam fixar per on anava de la paret. Ara aixi de memoria et diria que li donaven 6a obligat i nomes cintes. Aquet dia vam trobar dues cordades davant nostre fent aquesta nova linea, imagino que en no res sortira a la llum la ressenya.


salut i aneu per l'ombra!

Albert ha dit...

Quins cracks! A1 a la Supertramp, sort que no us vau posar a la CADE...

La via on us vau posar no és cap via nova, té uns quants anys. Si mireu a la guia, la Q.V. que hi ha gravats a peu de paret us serviran d'ajuda per saber quina via és...

Sabeu si les cordades que l'estaven fent la van acabar?

josep i laura ha dit...

Albert malparit, menys catxondeo amb els pobres(de grau...). La veritat que alla on vaig passar amb A1 a part de patinos regalimava aigua per tot arreu.
La via aquesta jo posaria la ma al foc que era nova de trinca, havia pols i les xapes eren impolutes. Les dues cordades que teniem per sobre, van tirar amunt, pero no vam saber veure si tambe van escapar per la Falsa Feixa o van tirar paret amunt.

Apa crack! a seguir buscant la facil del Peladet! jejeje

Lo Gall ha dit...

Hola Josep i Laura. La via de la que parleu a la vora de la cade, efectivament es la Quo Vadis. Es oberta al 1988 i aquest any la varem reequipar per a que no calgues portar mes que cintes. Sobre el tema de les assegurances, per a gustos colors. Una abraçada
LO SERGI

josep i laura ha dit...

Lo gall, efectivamemt, es la Quo Vadis, a l'escrit van direccionar una info de Luichy on parlava del vostre reequipament. Cert, per gustos els colors i l'escalada obligada en placa no es pas el nostre fort, tot i aixis vaig trobar un pel incoherent l'abundancia de xapes als trams facils i com allargaven als passatges finets. Enhorabona per la bona feina feta.