ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

*** Un gran dia, 150m, Vº, Abella de la Conca

divendres, 18 de maig del 2012
Poques motivacions tant bones com descobrir noves raconades verticals del nostre pais. Aquest cop ens toca apropar-nos fins a les primeres estribacions del Boumort, una serralada tant allargassada, oblidada, com allunyada, com perquè les seves temptadores parets mai es converteixin en un desti habitual dels escaladors (ni de ningu...). Tampoc sera avui el nostre cas. A Abella de la Conca, un preciós poble del Baix Pallars, envoltat de roca per tot arreu i gairebé tota verge; A prop seu trobem unes modestes parets, on en el darrers temps el prolífic Remi Bresco en solitari i amb amics, ha obert unes simpàtiques vies aprofitant l'abundos rocam de qualitat d'aquestes contrades. 


Aproximació còmoda i feta al gust de cada un per corriols desdibuixats, que en tot moment tenim present al nostre davant l'objectiu al que anem. Davant nostre una modesta paret de poc mes d'un centenar de metres, pero amb unes lineas carregades de lògica, que es per on s'han obert els 3 itineraris existents. La nostre idea es fer el dos mes assequibles, l'espero sud i l'aresta oest, la tercera via existent es de grau mes dur i recorren unes magnifiques plaques, netes absolutament de xapes a excepció de les reunions.


Al peu d'un evident espero trobem l'inici de via de Un gran dia,  realment la ruta promet amb aquest nom!. tot i que els primers metres transcorren per terreny discontinu, on caldra apretar en algun pas puntual, esquivar una mica de vegetació i sobre tot prestar atencio a algun gran bloc inestable. L'equipament va al gust del consumidor, pero amb aquesta roca excel.lent i la abundor de fissures, seria una blasfèmia foradar aqui. La corda esta a punt d'acabar-se i no he trobat la reunio per enlloc, tot i que es dificil perdre una via que va per un espero tant evident, improviso reunio i al aixecar la vista pocs metres per sobre meu, en un altre repisa la veig alla lluent com es burla de mi.



El segon llarg es la guinda del pastis i nomes per aquest ja val la pena apropar-nos fins aqui. Davant nostre surt una doble fissura de dificultat moderada, de calcari de la maxima qualitat que ens duu facilment fins a una afilada aresta i poc mes enlla muntem R, val a dir que en alguna ressenya haviem vist que aquesta segona reunio es muntava amb un parabolt i un pont de roca, doncs el pont de roca ja es historia, ens va caure paret avall....




la tercera tirada segueix la tonica del primer llarg i les dificultats estan concentrades a passatges puntuals. Cal parar atenció tambe a algun gran bloc inestable. A l'arribada al cim la pluja s'uneix a la festa i donem per acabat amb un sonrriure de satisfaccio el tour de 4 dies per les parets de Lleida, com sempre passa segons Murphy, com van marxar, ja no va ploure mes i si ens haguesim quedat.... acabariem ben xops. La baixada es fa des de el mateix cim cap al vessant nord en un rapel de 50 metres. Via simpatica, fàcilment combinable amb altres, ideal per iniciar-se en l'autoproteccio i gaudir de les vistes que ens regala aquest oblidat raco de pais.


Com arribar-hi:


8 comentaris:

Xavi ha dit...

Un raconet solitari i prou interessant. Li haurem de fer una visita quan afluixi la calor.

Marta Espin ha dit...

Nois! es un gust llegir.vos! i quines ganes de seguir.vos, parets amunt, que tinc...!!! :)

Mingo ha dit...

Enhorabona tot i que la via no és una cinc estrelles l'entorn ho compensa amb escreix.

josep i laura ha dit...

Xavi, apunta-la a la teva agenda per la tardor, i no et deixis perdre el 6a desequipat de la "placa total".

Marta, enganya al que tu i jo sabem perque et porti a fer aquesta via, ideal per començar a bellugar-se en terrenys desequipats.

Mingo, esta clar que no es de 5 estrelles, li hem posat 3 i sobre tot, per tot allo que envolta aquesta bonica raconada, tot i ser una paret curta ens permet escalar llargs enllaçant facilment les seves vies.

Salut, tapia i ombra!

Llorenç ha dit...

mira que te bona pinta!!! fa dies que em plantejava anar-hi...ara amb més referències...i fotos....si algun dia afluixa la calor....ens hi apropem!

Susi Fisio ha dit...

Una via entrenyable... llàstima que l'aproximació la vaig patir un dia de sol espaterrant.... i encara aixugo la suor!

josep i laura ha dit...

Llorenç, bon lloc per fer metres encadenant vies, pero millor esperar a que arribi la fresqueta de la tardor.

Susi, Nosaltres tot i estar ennuvolat tambe vam suat la cansalada en la curta aproximacio,un lloc xulu!

bones escalades a l'ombreta!

abella climb ha dit...

nuevo refugio de montana en abella de la conca abrira 1 marzo 2014
despues un ano equipando nuevas zonas desportistas, este ano pondre nuevas vias largas semi equipadas
estamos en frente de la fuente en la plaza principal de abella de la conca
www.facebook.com\abella.climb