dissabte 14 d'abril del 2012
Una de les coses positives d'aquesta crisis es que la "repartidora" d'ajudes publiques a tota mena de xiringuitus mes o menys sospitosos, es que ha tancat l'aixeta. Un dels que ha rebut ha estat el Consorci de l'Alta Garrotxa, del que una de les seves principals feines era barallarar-se, amb rao o sense, amb el colectiu vertical de la comarca. La falta de calers ha fet desapareixer el cos privat de vigilants i per tant han pres la decisio d'aixecar de manera provisional la prohibicio d'escalar durant aquest any per veure i evaluar en quina messura afecta l'activitat escalatoria als rapinyaires. Ja us ho dic ara... en res! no hi ha ni un sol ocell!. Una ocasio d'or per coneixer una paret anhelada i que desconeixiem fins ara, els cingles del Guitarriu.
Res millor que anar amb els "locals" perque et desvetllin els secrets de les seves parets i les seves millors aproximacions i descensos. L'Alta Garrotxa mai deixa de sorpendre'ns, corriols, penyasegats, coves, rierols... Avui en Grau i en Palo en poc menys de 20 minuts ens deixen a peu de paret, aproximacio curta pero espectacular amb quer foradat inclos.
La idea inicial de tots quatre es enllaçar les parets a traves de la Pruneta Ensucrada, la de Les Cabres i acabar per la Sabina Mosquitera completant una integral ben maca i potent, pero ni la inestable meteo ni jo amb un fort refredat estem per grans alegries i mentre els companys segueixen corriol avall, nosaltres ens decantem per la gran classica assequible de la paret, la Recaderia Vertical. Aquest darrer pany de paret es el mes arrogant i vertical de tots i l'unica via que no es totalment vertical es la que hem escollit.
La via va buscant els punts febles de la paret obrint-se pas a traves de la vegetacio que gairebe no toquem a excepcio dels trams obligats de les feixes. La roca es marca de la casa, Sadernes 100% o sigui calcari excel.lent i l'equipament deixa cert regust "classic" on gairebe no trobarem res a faltar, a excepcio d'algun pito prescindible que ja no hi es.
A mesura que guanyem alçada, les bones vibracions per encapçalar el llarg no apareixen i Laura encantada de portar el cap de corda. Als nostres darrers llargs veiem apareixer als companys per la seva segona via, la de les Cabres, verticalitat i ambient assegurat!
Als tres darrers llargs ens caldra caminar i fer uns curts ensambles pel bosc penjat per poder assegurar correctament la sortida de la seguent tirada. La part superior es on cal donar la talla, pero la bona roca que trobem es una invitacio a gaudir a cada metre que avancem.
El darrer llarg trenca la tonica de la via i, si cal, es evitable caminant per l'esquerra. Força mes dur que la resta, roca de cantell arrodonit, trams desplomats i assegurances mes alegres i poc logiques que li donen un grau obligat de V+ potent i forces A0s.
Nou ensable fins a terreny facil, curt rapel en diagonal que ens deixa en una nova feixa boscosa i nomes resta desfer les nostres passes fins on hem sortit aquest mati, pero no veiem el trencant a temps i acabem dalt de la carena gaudint del superb espectacle de la tempesta que ens trepitja els talons.
5 comentaris:
Doncs sap greu que no trobessiu ocells, les parets són molt més tristes i solitàries.... Però és cert que no deixa de ser una bona oportunitat per anar-ne a fer alguna!
Agraït per la informació!
El colectiu d'escaladors no tenim conciencia de que com a predadors que som, cada vegada deixem menys espais als altres essers vius per tal que, a diferencia de nosaltres que anem a xalar, tinguin simplement el dret a sobreviure.
No crec que les prohibicions siguin perque si, i em sorpren que s'hagui imposat entre nosaltres aquest discurs d'anti tot el que representa "regulació". Si cada cop s'obren mes vies a llocs inverosímils.....No t'has preguntat que potser no has vist cap ocell perquè els em foragitat dels llocs on hauríen d'essser?
ole per fi podem anar a sadernes sense que ens fotin fore a les tantes de la matinada..que be !!
visca la crisis!!!!
sergi.Alella.
Gat, qualsevol raco de mon es mes trist sense ocells, ni plantes, ni esbotzos de natura en estat pur. En aixo estem totalment d'acord.
Anonim, considero que el colectiu d'escaladors de mitjana te una sensibilitat per sobre del normal en concienciacio i proteccio de la natura. Una altre cosa ben diferent es que som un colectiu dispers, anarquic i gens organitzat i per tal facilment d'atacar amb normatives i prohibicions sovint absurdes i altres cops injustes. Aquesta via en concret fa 16 anys que va ser oberta i la seva frecuentacio pels escaladors ha estat força baixa. Et podria fer un llarg llistat de parets molt mes masificades i on els ocells no han reculat en absolut. No vull dir amb aixo que tot val, pero que davant de tot cal fer servir el sentit comu.
Sergi, posat fort que aquest estiu es un bon desti per gaudir de la vertical, la bona roca i l'ombra.
bones escalades!
Ahir varem fer Pruneta, Falcons i Sabina gaudin de quasi 300 metres d'escalada sostinguda en que cap llarg desmereix...pero mirant me ara la web del Consell de l'Alta Garrotxa en sembla que la escalada a Gitarriu estar prohibida del 15 de Gener al 15 d'Agost : http://www.altagarrotxa.org/#!novetats/vstc5=escalada
Be, ara ja esta fet. Nomes volia compartir aquesta informació.
Ja de pas...es regula la escalada a parets en les que s'escala i a las que arriben ocells per nidificar. Vull dir que els ocells arriben quant la escalada es permesa demostrant que la convivencia es possible i es dona de manera natural. Es despres que els reguladors regulen...i ho deixo aqui.
Salut
Publica un comentari a l'entrada