ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

** Neura, 80m, V, Paret del Pont, Sant Llorenç de Montgai

diumenge, 22 d'abril del 2012 


Baixem de la Diablillos amb tota la calma del món, tot i així és poc més de mig matí que ja som de nou a peu de l'esperó. Com que no és qüestió de desaprofitar el dia i molt menys el sol que encara fa acte de presència, entabano als companys per una nova excursió vertical. Democràtics em deixen escollir la via, així que m'aprofito de la seva generositat per rescatar de l'oblit alguna de les ressenyes que fa temps que volten per la furgo i és la Paret del Pont la que em cau en gràcia.


Ara que per ser sincera fins veure el croquis (nº 164) ni havia reparat en l'existència d'aquest contrafort de dimensions modestes, però prou apanyat per justificar-hi una visita. La curiositat venç la mandra, però com que hem quedat que avui és una jornada de “love climbing”, busco una via sense gaires complicacions per no alterar el karma de l'escalada.



La Neura compleix de sobres amb els requisits necessaris per passar una bona estona sense patir i compta amb l'al·licient d'haver d'anar col·locant algun que altre tascó per deixar els llargs ben endreçats.


Encantada d'haver d'escalar amb ferros a l'arnés em deixo guiar per la fissura del primer llarg i gaudeixo amb l'esperó del segon, per arribar al cim ben contenta amb aquest petit descobriment. 


I ara sí que la feina està feta, amb un parell de vies més a la butxaca retornem a la fressa de la carretera i cap al pantà, sorpresa encara com dues rutes tan properes poden tenir tarannàs tan diferents.