dijous, 23 de febrer del 2012
Hivern a hivern, les cascades mes representatives i estetiques del vessant sud dels Pirineus ens van obrint les seves portes, tot i que cal una paciencia a prova de bomba per trobar les condicions optimes i quan aquestes apareixen cal estar a l'alçada. Algunes de la nostre particular i capriciosa llista ja hem tingut la sort de tastar-les durant aquest singular hivern que portem, altres com La Colgada a Izas, La Columna Chaverri al Cotiella o el Vol d'en Cinto a la Ribagorça encara ens duen de cap. I justament volem aprofitar les bones condicions que hi ha en aquets moments per tatxar aquestes dues darreres d'una tacada.
Arribar a una cascada com aquesta situada a un lloc poc trepitjat i de la que corre poca info sempre es un repte. Fa un parells d'anys vam aproximar pel cami que marca la guia, pero no varem pujar mes amunt en vista de les poques condicions que veien a la distancia. Avui es un luxe arribar fins al final de la pista amb el vehicle. Aquest cop ens volem estalviar pujar la caotica torrentera i acabem encigalats com dignes porcs senglars tot i que veiem senyals que no som els unics amants dels invents del TBO.
La Columna Chaverri esta magnifica, exultant i ben formada amb la seva caracteristica doble estructura a la meitat de la via. Aquesta esta situada a un racó impressionant i d'espectacular bellesa, fent-se pas arrogantment pel bell mig de dos altius espadats. Ens les prometem molt feliços avui, pero a la que parem per equipar-nos alucinem amb la temperatura tan elevada que fa en aquest clot obac. Bastants graus per sobre de zero fan evidents els seus efectes i que no es cap altre que el regalim d'una continua pel.licula d'aigua per sobre el gel i el que es mes preocupant de tot, no paren de caure petites espases de gel dels desploms i alguna de mida considerable amenaça amb el mateix final. Quan topem amb un perill objectiu i la seva solucio no esta a les nostres mans, ens tornem summament prudents i mai ho considerem un fracas, mes be, un fins aviat.
Mentre fem corbes pel Coll de Fades i discutim si dema tindrem la mateixa mala sort d'avui al Vol d'en Cinto, ens ve al cap una cascada propera a nosaltres, poc coneguda i amb aproximacio mínima que ens pot treure el mal sabor de boca en les poques hores que queden de llum. Es tracta de la cascada d'Isabena o també anomenada d'Obarra força freqüentada pels locals i ignorada per la resta. Mentre ens disfressem de "legionaris" observem que esta d'escàndol i poca estona mes tard l'Oriol que ve d'alla amb uns clients ens confirma que gaudirem de valent
Un petit luxe a poc mes de 5 minuts del cotxe, generosa com mai l'haviem vist i tambe mes dreta i mantinguda del que es habitual. Tot i ser darrera hora del dia, no regalima gens d'aigua. Trobem un gel de formes diverses i gens picat al tram mes vertical, que em fa suar de valent. Laura s'acaba engrescant i em demana que li deixi els cargols posats per fer una pujada per sota i se'n surt com una campiona. Es el seu primer grau 5 de gel!
Piquem, pugem, baixem un i altre cop fins que la foscor de la nit ens fa fora. Un fi de jornada amb un gir sorprenent i que ens ha acabat deixant molt bon sabor de boca i amb la motivació alta per fer vies de dificultat similar, es clar... si la maleïda calor ens deixa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada