** Via del Guillem, 100m, V+, Cogulló de Turp, Solsones

Dissabte, 26 d'octubre del 2011

Un nou mati de tardor per gaudir des de qualsevol punt elevat d'aquest anticicló llarg i generos, un immens mar de boires baixes que tapen totes les planes de la Catalunya central. I de rebot, trobar-nos mentre aproximem el primer gel de la temporada, tot i que, posats a demanar, ho volem en vertical i amb mes gruix!

Toca jornada de descoberta a noves parets i de pas deixar-nos seduir per un nou paratge recondit de casa nostra, avui l'escollit ha estat el Cogulló de Turp, cim panoramic de primer ordre i que fa de frontera entre el Solsones i l'Alt Urgell. La seva vessant sud te una arrogant paret amb moltes possibilitats, malgrat tot durant molts anys ha tingut sols tres vies i ben poques visites. Però als darrers mesos amb l'obertura de la via del Guillem de ben segur que s'ha triplicat el numero d'escaladors que visiten aquesta contrada. Nosaltres som els primers sorpresos ja que creiem anar a un lloc oblidat pel gran públic i ves per on que ens trobem al davant dues cordades enfilades.

El lloc on esta enclavat es tranquil i bucòlic, la aproximació prou còmode i la linia de la via d'una lògica total, arrogant i directe al cim. M'espero que els "Kutres", que son la cordada que tenim per sobre, surtin de la meva vertical per evitar ensurts i començo el primer llarg. Ràpidament m'adono que aquesta via no te res a veure amb la tònica amb la que equipa el sr. Guillem les seves agraïdes vies i cal mirar-s'ho una mica. Hi ha xapes a dojo i si ho xapo tot potser em quedo sense cintes a mig llarg. Els passatges son prou verticals, macos i cal apretar una mica, la roca tot i no ser dolenta encara li falta neteja. La segona tirada te la mateixa tònica amb un bonic pas aeri mes espectacular que difícil, pero....

Al començar el tercer llarg la via canvia totalment de tarannà, pasem de la placidesa contemplativa que portaven fins ara, al cabreig. Grans llastres a punt de caure, preses claus de mans a punt de desapareixer (ja no hi son), Aes sense criteri, xapatges a contrama, algun aleje sense poder protegir tot i la ferralla que hi ha...

Arribem al cim amb un sabor de boca agredolç, meravellats pel entorn i emprenyats per l'equipament. Despres de la nostre intensa neteja de blocs i cantos inestables, creiem que ha quedat de V+ obligat. No entrare a valorar si es adequat foradar tant, a un lloc amb un tarannar d'aventura com aquest. La via es un clar exemple que posar moltes xapes, no es sempre sinònim de mes placidesa i seguretat. Tothom te tot el dret a obrir com vulgui i com pugui, pero si s'opta pel cami facil de despenjar-se per dalt, almenys cal fer la feina ben feta.

Possiblement aquest cim te una de les millors vistes panoràmiques del Pre-Pirineu català on la mirada sense voler es para a les llargues parets que ens envolten, masses vies, somnis i projectes i nomes tenim una vida! Ara amb l'esperit mes asserenat ens adonem que despres d'aquest gaudiment dels sentits, escalfar-nos per unes xapes es simplement una temptació massa terrenal.