ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

*** Indirectisima, 320m, V+, Cavallers

dissabte, 17 de setembre del 2011

Aquest finde hem quedat amb en Xavi, ell te molt clar cap a on vol anar i ja ens va be. Cap de nosaltres encara no hem escalat a Cavallers, al menys en el seu granit estival. Els plans els acabem adaptant a l'inestable meteo que ens pot posar en remull en qualsevol moment, per tant aproximacio curta i senzilla i baixada rapida, triguem poc en escollir la via, marxem cap a la paret on peta el riu Malo a fer la seva gran classica: L'indirectisima, el seu nom ja ens dona prou pistes del taranna d'aquesta ruta, un traçat que traça una gran diagonal a la paret amb passatges variats de placa, fisures i bavareses.




Realment se'ns fa una mica extrany recorrer l'embassament sense el neguit de saber saber si les seves cascades de gel estaran en condicions o no... es el que te la roca, sempre ens estara esperant alla mateix sense mutar. La primera visio que tenim nomes encordarnos es d'estafa, una suau rampa conforma un primer llarg amb ben poca xixa. A continuacio una llarga travessa amb la mateixa tonica, per sort es tant sols l'escalfament del que tindrem mes endavant. El primer terç de via corre de la meva part, aqui no estan les dificultats, pero segurament te el llarg mes bonic i plaent de tota la ruta.




Un ampli i facil diedre al sortir de la reunio dona pas a un tram mes vertical i exigent a protegir al gust amb Camalots grans la gran fissura de mans que ratlla fins al final aquest fotogenic tram.







Quan toca la part de Laura, el canvi de xip es total, ara toca levitar per una fina placa de granit ajagut que poc a poc ens va decantant cap a una allargada bavaresa que ens crida amb força cap a ella, un altre llarg per equipar al gust del consumidor i gaudir a cada moviment.




La via en tot moment va marcant una gran travessa a l'esquerra, alternant trams facils de placa amb alguna fissura oportuna per anar autoprotegint. Des de la reunio no podem fer res mes que gaudir de les precioses vistes sobre la vall en aquesta cinquena tirada.


A en Xavi li tocara ballar amb amb els dos darrers llargs i es marcara un bon bailoteo amb la sisena tirada, un precios llarg de placa, d'un granit de curioses formes que ens permetra una subtil i atenta progresio alla on la paret es posa mes dreta. Tot un geoleg com ell no es pot deixar estar de deixar el seu efimer segell en les multituds de formes que aqui ens regala la roca.






La meteo al final ens ha respectat a excepcio de 2 minuts de fort xafec que coincideixen en el pas dur i desplomat del darrer llarg, que solucionen amb un digne "acero". Ja nomes ens quedan els llargs rapels i marxar avall mirant-nos aquestes parets amb uns altres ulls, aquest cop tambe com a desti estival. Interesant i rapida via, ideal per una primera presa de contacte amb aquest bo i variat granit.



3 comentaris:

Mingo ha dit...

FElicitats per la via que és força xula, a mi el 3er llarg em va agradar molt
Salut

Anònim ha dit...

ei ,si ho arribo a saber li doneu records a un amiguin ke's va kedar a viure a una de les eskerdes de mitga paret....el tiu porta ja anys!! jajjajaja
sergi.Alella.

josep i laura ha dit...

Mingo, totalment d'acord amb el tercer llarg, llastima no tingui 20 metres mes, es fa tant curt...

Sergi, ja veiem qeu aquesta setmana el tema va de esquerdes, tot i que la darrera ens costara de millorar.


salut i alegria!!