Una de les satisfaccions d'equipar una via és portar als amics al teu terreny, a aquella línia que vas descobrir, que t'ha tret la son i les hores de molts caps de setmana i de la que al final de tot pots estar orgullós per haver fet una feina molt digna.
Bé, també cal dir que cada viatge es pot aprofitar per arreglar, netejar i sanejar una mica més la via. Avui fem cordada nosaltres i per l'altra banda en Jordi i la Natàlia. No sabem si la via els ha encantat o no, però dalt del cim feien aquella cara tan explicita de felicitat que tan bé coneixem nosaltres a l'acabar una via que ens ha emplenat.
La seva verticalitat, bona pressa, entorn salvatge i la sensació fins el darrer llarg de no poder abaixar la guàrdia, fa que al cim esclati aquesta eufòria sempre mantinguda. També hem aprofitar per fer jardineria, que a la cara nord de les Agudes sempre és convenient i per pintar una mica el peu de via i la travessa de transició entre les dues parets amb alguna fletxa. Hem afegit també dos pitons als llargs 4 i 5 perquè ara sí que amb un V+ i una mica de puteria és ben factible.
També hem recol·locat dues expansions als llarg 3 i 5 ja que amb les repeticions ens hem adonat que estaven mal situades i hem canviat la voluminosa caixeta de fusta de les piades per un petit pot metàl·lic i, per cert, ens ha alegrat veure que està essent força repetida i les opinions són prou engrescadores. Gràcies a tots!
2 comentaris:
me agrada molt, la vostre via. Com pugui vindre. Nube blanca
hola moltes felicitas i agraiments per la vostra via,ens ha agradat moltissim,es un regal al costat de casa.una abraçda sergi (Alella).
Publica un comentari a l'entrada