ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

Anglada – Guillamon, la Cadireta, A3e/IV+, 180m, Montserrat

14 de juny del 2008

La cadireta tantes vegades vista com somniada i avui era el dia, ens sentim preparats pel repte de superar una de les mes llegendàries vies d'artificial de casa nostre i cap alla que anem,

la primera sorpresa negativa del dia es que tenim una cordada al nostre davant i ens deixen bocabadats de la manera que progressen , sense cap mena de tècnica però molta força de braços i la segona sorpresa es comprovar que un altre cop la vessant nord de Montserrat tot i ser al juny ens ensenya les seves urpes en forma de vent i fred gèlid. L'entrada a la via ens treu la son de cop, uns passos que sobre el paper son en lliure i ara ja ens cal col·locar de mala manera els primers catxarros, amb la por al cos de no acabar estavellats al terra nomes començar, a mesura que agafen alçada anem trobant força equipament, tot i que algun que altre assegurança son dignes de museu, a totes les ressenyes marca aquest llarg de Ao, però o fas sortides en lliure de 6a o com es el nostre cas, progresses per la paret desafiant el buit amb passos consecutius d'ungles. Arribar a la reunió es tot un descans, massa adrenalina per un primer llarg. Xulo de mi he vingut en màniga curta i tremolant de fred espero a Laura mentres puja, ella de segona a gaudit un munt i al veure tant ben equipat el següent llarg diu que el fa ella, doncs apa a seguir tremolant!! es treu la tirada amb molta solvència a pesar d'algun pas complicat que cal superar, a mesura que es guanya alçada, l'ambient i el pati sota els nostres peus es acollonant i la vista quan l'aixequem i veiem a la cordada que va davant nostre superar el mític sostre de la cadireta encara es mes espectacular. Peró jo per avui ja no puc mes, em tremola tot el cos de fred, no hi a manera de treure-ho de sobre, ens esperem a la reunió una estona, però al final optem per baixar, un altre dia serà!