ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

*** Terra de Nòmades, 6a, 175m, Pollegó Est, Montserrat Sud

13 de juliol del 2008

Després d'uns mesos sense trepitjar Ca la Montse, avui tocava i quina millor companyia que un malalt de Montserrat com en Quico, el malparit està fort i em parla de vies que ni em plantejo ara mateix, però és l'excusa perfecta per ficar-me a llocs que sinó és així potser mai tastaré. Després de donar voltes i més voltes es decideix per Terra de Nòmades.

El primer llarg, personalment, és el més difícil, passos fins de regletes i foradets amb les assegurances alegres i qui millor que un company fanàtic per trencar el gel!

La primera reunió la fem més amunt del que toca ja que el Quico se la passa i li toca improvisar, aquesta tirada va per una vertical i ampla xemeneia on ha d'assegurar la jugada. El següent és per a mi, però ràpidament m'adono que no estic a l'alçada de la via i no m'ho penso en tirar de pedals amunt.

La quarta tirada ens deixa respirar una mica, el just per anar a trobar el llarg de més grau de la ruta, on es possible apurar, i ara sí! ben generosa d'assegurances. En Quico gairebé ho passa ben net, tot el contrari que jo, però es tracta de pujar, no?

El darrer llarg, en teoria, és només una llarga tirada de IV fins a cim, per sort s'anima en Quico primer per una llarga travessa i més tard metres i més metres per placa fina, fina i sense cap ni una expansió, no cal dir que el quart promès tampoc hi era! imaginem que ens vam anar massa a la dreta. Al cim l'alegria de la feina feta i més amb tan bona companyia. Des d'aquí veiem com la gran població de cabres està fent terrabastalls en aquest sector de Montserrat i és una loteria que no et facin un cap nou al passar per sota els camins de les parets aquestes. Tres llargs rapels pel vessant est ens deixen a terra, mentre li fem un cop d'ull a “Son de la llarga” un cridaner diedre pel que estan emplaçats els rapels i prenem bona nota a la llibreta de futuribles. Terra de Nòmades, una espectacular via de força i coco que potser m'ha arribat un pel d'hora i on els graus m'han recordat una mica el vessant nord.