A vegades les coses millors són les més inesperades, les que t'engresquen només te les proposen. M'havien parlat d'aquesta travessa, de fet sortia publicada al darrer Vèrtex i feia molt bona pinta, però d'aquí a anar-hi hi ha un tros i ves per on quan una trucada a darrera hora capgira tots els plans que ja tenia fets. La proposta ja us la imagineu, fer la volta dels Estels de Sud i no m'ho haig de rumiar massa per acceptar encantada.
El plantejament és senzill: l'Esther i jo, els trastets a l'esquena i fer-la en quatre dies enlloc dels cinc en que surt ressenyada. Ai, que boniques són les coses sobre el paper i que n'és d'agosarada la ignorància! però que seria d'aquestes travesses sense la salseta que li dóna la improvisació.
De fet som una mica desastre, perquè si haguéssim trucat als refugis hauríem sabut que sense reserva eren tancats i no ens hagués tocat fer dos etapes en una perquè no dúiem res de menjar i no teníem enlloc on comprar-ne. Ara, no sempre la culpa va ser de la nostra forma optimista de veure les coses, perquè de que les passarel·les del riu Matarranya eren desmuntades no ens en va avisar ningú, per sort tenim bona tècnica d'acrobàcies amb motxilla i ens en vam sortir prou bé.
Al final, però, l'objectiu és va complir i vam fer la volta en quatre dies, tot i que la longitud de les etapes no es va distribuir tot lo equitativament que hauríem volgut. Només falta parlar del més obvi: la travessa, volta o ruta, digueu-li com vulgueu, només destacar que és preciosa!
Jo ja coneixia parts de la travessa per haver estat escalant als Ports o fent-hi ruta amb bicicleta, però suposo que per això mateix em va sorprendre encara més. Cada dia passes per llocs absolutament diferents, des d'imponents parets, moles i cingles fins a pastures que et traslladen al Pirineu.
De massificació res de res, amb prou feines vèiem un parell de persones al dia, en canvi el bosc, el cel, els colors de la roca, les olors... t'envolten per tot arreu i et captiven a cada pas. L'etapa del riu Matarranya és absolutament espectacular i la majoria de dies les vistes són d'escàndol.
I per gaudir de tot això que s'ha de fer? molt senzill: seguir la ruta que et marquen els estels blaus, a vegades veritables constel·lacions, d'altres estels solitaris i a voltes autèntics estels isolats, però sempre plens de la màgia de la descoberta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada