Avui Laura treballa i em trobo sense company de corda, però a darrera hora em surt l'oportunitat d'anar d'acompanyant en un curset d'alpinisme que fa l'ECEM. Som 12 persones amb 3 monitors i la via escollida ha estat reseguir el llarg barranc de Comaloformo, almenys avui m'estalvio la patejada fins al mirador a peu. Per no massificar la via un grup de quatre puja directament per la cascada del Víctor, la troben genial per escalar, però un pel justa. La resta fem una bona volta a través d'incòmoda vegetació, aisss tant planificar la sortida sobre la pissarra i s'obliden portar matxets!!!
Els primers metres de via són uns curts ressalts en què la major emoció la dóna el fet de veure com corre una bona quantitat d'aigua sota els nostres peus i que només ens separen d'ella uns pocs centímetres. Anem superant ressalts glaçats, grans blocs de granit i fem llargs trams a l'ensamble, allargant i escurçant corda en tot moment, ben mirat és un curset, però a la pràctica és una matada que després mai es fa. 
Per fi arribem al primer ressalt interessant de la via, un mur d'uns 10 metres i uns 80º graus d'inclinació mantinguda, sobre un gel fantàstic, malgrat tot esdevé massa curt.
Més amunt anem trobant ressalts més o menys interessants i cada cop el pateo entre tram i tram és més i més llarg i just quan semblava que el millor ja havia quedat enrere trobem un espectacular tall aplomat d'uns 15 metres, el somriure se m'il·lumina. Aquí el gel és més discret que l'escalat fins ara, tot són columnes a mig compactar, obre el llarg en Xavi Metal i alguna bufada que altre se li escapa, és humà!!! intueixo que caldrà apretar. 
Darrera seu puja Natàlia que no sap ben bé com encarar tanta verticalitat, al final cau en espectacular “vuelo” més llarg del compte gràcies al xiclet de la corda, però després apreta les dents i surt com una campiona per dalt. Ara és el meu torn i per sort, tot i anar de primer, han quedat les cintes col·locades, em trobo còmode, esperant el pas més dur i crític, però aquest no arriba, supero la columna. Després d'un llarg tram rampòs sobre gel seguim caminant barranc amunt en busca del darrer ressalt, però sembla que no està en gaires bones condicions. Optem per iniciar el descens pel camí del pas de l'Os i mentre el sol s'amaga nosaltres esperem la resta del grup amb unes superbes vistes sobre la vall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada