Aquesta setmana tenim les tardes lliures i ens disposem a aprofitar-les a fons, per tant busquem cascades ràpides d'aproximació i d'escalar. La primera que ens ve al cap és la de l'Oscar que ja havíem escalat anys enrere.
Tot i la seva “relativa” curta aproximació, ens veiem obligats a avançar pel mig d'una densa vegetació, sens dubte es el pitjor record d'aquesta escalada.
A l'arribar, el primer llarg és a mig formar i ens toca fer uns passos de ganxeig sobre terreny mixte prou divertits i amb l'emoció justa.
La següent tirada és sobre un terreny discontinu de poca inclinació en què s'alternen la neu pols i les planxes glaçades, però amb l'al·licient de superar dos curts ressalts de glaç fins arribar a la part més interessant d'aquesta.
Som al peu d'un mur prou vertical, d'una vintena de metres i amb una acceptable qualitat de gel, malgrat regalimar força aigua per la seva superfície. Un cop a l'arbre de la darrera de reunió, mirem el rellotge i constatem que anem curts d'horari i que ja no ens podem atansar a una cridanera planxa de gel que des de la vall es veia una mica més amunt d'on som ara, un altre dia serà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada