Avui ha arribat en Jordi, vol escalar tres dies per aquí. La seva intenció inicial era anar a Islandis, però al final amb l'ajuda d'en Xavi hem pogut dissuadir-lo, ja què sortir a les dotze del matí no era gaire bona idea. Finalment hem anat a la vall d'Isabena, a una cascada molt poc coneguda i amb tant sols cinc minuts d'aproximació des del cotxe, just al davant d'una agradable zona d'esportiva, així que mentre nosaltres ens enfilavem per aquesta estructura glaçada, altres escalaven en màniga curta a poca distància.
La cascada d'Isabena és una suggerent cascada que es forma en un desplom rocós i quan el gel arriba a tocar terra crea aquesta vertical formació. Es troba en un barranc isolat i humit, envoltada de vies i projectes a mig acabar en les parets que l'encerclen.
Als dos laterals de la cascada guaitem unes prometedores vies de dry tooling ja equipades, però encara els hi falta l'estalactita penjant que els hi doni el punt d'interès. En Jordi avui va d'estreno amb piolets nous i botes galàctiques i això, segurament fa més gran les seves ganes boges de picar gel. Davant la verticalitat tan mantinguda de la cascada li he cedit gentilment els honors de enfilar-se primer. Un cop més ens ha deixat amb la boca ben oberta, ja què als pocs metres ha posat un cargol i directe fins dalt amb la facilitat de sempre, o el què és el mateix, vint metres completament verticals sense cap assegurança i a sobre avui sense dragoneres.
Aquest cada temporada que passa es torna més lolo! però, també val a dir que, col·locar assegurances en un gel tan precari i ple d'estalactites feia augmentar encara més la dificultat. Al seu darrere hem pujat en Xavi i jo i al baixar he aprofitat per col·locar algun cargolet més, ara sí que em veig preparat per afrontar-ho.
El gel no és massa compacte i molts passos es fan tan sols amb ganxeos que aporten un punt d'emoció afegida, a més a mesura que avança el matí la dutxa que rebem és major. Jo, sense gore, soc el més perjudicat i en poca estona semblo més aviat un polo que no pas un escalador, així que en poca estona decídim marxar camí avall a fer unes birres remullats, però ben contents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada