ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

** Purgandus Populus, 375m, II/2+, Boí


Dimarts, 1 de gener del 2008

Avui marxen en Jordi i Natàlia després d' estar sis dies per casa mentre feien el curs d'alpinisme de nivell 2. Fins ahir eren cursetistes avui tenen examen i decidim anar a una cascada que puguin gaudir plenament. Tot i que el cap d' any no va ser gaire dur, l'excés d'alcohol i la falta de son es deixen notar sobre tot a l'aproximació i en algun moment ens sentim temptats de girar cap a la Cantera a fer el friki, però al final acabem a la via escollida. Tan punt creuem la presa, podem gaudir de la visió sense cap mena d'entrebanc de les línies que em escalat aquest darrers dies, uns fils de glaç, fins i verticals, completament despullats de neu, aquesta nuesa els hi dóna un aspecte més espectacular encara.

Josep s'encorda amb Natàlia i Laura amb Jordi, el primer ressalt és més fi que difícil i després només cal avançar per una rampa glaçada fins exhaurir la corda i muntar reunió de cargols. Val a dir que, en tota la via, o no vam trobar les reunions o estaven col·locades amb el cul, no vàrem saber trobar-li la lògica. El segon llarg és el més interessant de la via, tot i no posar-se completament vertical, cada cop es va adreçant més i més, en Josep el va assegurant generosament per no fer patir a en Jordi que puja de primer darrera seu.

Just en el moment en què ja no els hi queda cap més cargol i se'ls hi acaba la corda, troben, per sort, una oportuna, però famèlica estalactita i resolen la papereta amb unes quantes triangulacions.

Darrera pugen Laura i Natalia que està fosa després de sis dies continus d'activitat. Decidim fer un llarg més i donar per acabada la via, però abans ens caldrà fer una fina travessa sobre granit cap a l'esquerra en busca d'unes cintes que pengen d'un arbret, la nostra instal·lació de rapel.

Surt primer Laura que avui està exultant ja què estrena piolets, un cop al rapel muntem un passamà per no fer passar por gratuïta als que venen darrera.

Baixem amb l'impressionant vista sobre el contrafort de la Punta Alta i les sorollosa superfície gelada de la pressa que ens acompanyen fins acabar els rapels als que tampoc els hi trobem cap lògica. Ah, per cert, examen aprovat i amb nota alta!

4 comentaris:

Sergio ha dit...

Sou uns màquines

Sergio ha dit...

El dia d'any nou s'ha d'escoltar el concert tipic d'strauss, tirat al sofà amb resaca. Vosaltres us enganxeu al gel i ala cap amunt. Quantes hores vau dormir??????

Alpinismo ha dit...

PEP Y LAURA. UNA PASSSSSADA. Espero poder fer alguna sortida aviat amb vosaltres. El blog es molt guay, heu de continuar omplint.lo Una abraçada. Josép María GEM. (Palafolls)

Noemí ha dit...

Hola Pep i Laura!!!! Felicitats pel blog i pels dies que vau passar escalant,... em puc imaginar el fred només veient la cara del vostre amic Jordi (arggg!!!) Un petó molt gran pels dos i seguiu endavant amb la vostre aventura. Només em resta dir una cosa... IMPRESSIONANT!!!