Com cada any per aquestes dates toca fer balanç del any que s'acaba, a la tele ens ensenyen les 10 noticies mes impactats del any, els 10 millors gols del Barça, els 10 personatges del any... Ben mirat no es res mes que una excusa per emplenar minuts a base de refregits, pero avui tambe ens apuntarem nosaltres per primer cop a aquesta moda. Tambe es cert que ens ha sortit un any rodo, que hem fet activitat com pocs i algunes d'elles fins fa ben poc, ni s'ens podia passar pel cap haver-les assolit, nosaltres per sort no necesitem emplenar minuts de tv ni fulls de diari, pero si cuinar aquest refregit ens pot servir de motivacio pel 2011, benvingut sigui!. Aqui quedan les rutes, els relats, els passatges, les dificultats... pero per sobre de tot el nostres records sempre marxan cap a els amics que han fet possible aquestes i d'altres mogudes, amb els que hem viatjat, hem rigut, hem patit, hem passat fred i sed, ens hem discutit, hem cantat i cridat, hem sonmiat plegats....
A tots ells va dedicat aquest post.
01 Cascate di Lillaz, I/4, 240m, Lillaz, Cogne, Itàlia
Preciosa i llarga cascada encaixonada en el cor de la Val di Cogne, gel a dojo i a sobre vam escalar tots sols aquesta gran ruta classica de dificultat moderada, va ser un bon fi de festa despres de 10 dies tastant el gel transalpi.
02 Cascada de Les Bordes, 185m, II/4+, Valle de Ordizeto, Bielsa
Agradable sorpressa la descoberta d'aquesta estetica cascada amagada al fons del poc transitat Valle de Ordizeto. Bielsa i les seves valls mai ens deixan de sorpendre, hivern rere hivern.
03 Estasen, 700 m, MD, 80/ IV+, Petit Encantat (2.742m), Aigüestortes
Una elegant ruta a una muntanya mitica, que ha calgut molts anys de paciencia perque les seves delicades goulottes fosin de nou escalables. Una ascensio que no li falta de res en un entorn superb.
04 Arlaud-Souriac, 700 m, MD+, 90º/M4, Punta Chausenque, Vignemale
Poder no es exagerat dir que es la millor ruta alpina que hem escalat mai als Pirineus. Tants anys d'anar al seu darrera i fracasar una i una altre vegada, poder havia fet que l'idealitzesim massa i res mes lluny d'aixo... un viote de principi a fi tot i les condicions tant precaries que vam trobar.
05 CADE, MD, 220m, 6a/Ae, Agulla del Centenar, Frares, Montserrat
Espectacular linea al vessant nord de Frares Encantats, un autentic festival de diedres i fissures, que incomprensiblement es molt poc recorreguda, no sera el seu equipament simbolic i d'epoca que la fa estar allunyada de les modes pasatgeres?
06 Ravier, Tozal del Mallo, Ordesa, 390m, 6a+ (V+obl)
Sense cap dubte la millor via de roca que hem escalat mai, ho te tot..., una elegant linea, verticalitat constant, equipament al gust i un entorn de postal. Un autentic festival del canto i el buit sota els peus. En definitiva un altre segell Ravier!
07 Sonam i Chihuahua, 415m, 6a, (V+/A1 oblig), Aiguille de Roc, Envers Aiguilles, Chamonix
Tot un descobriment Envers d'Aiguille, nomes per on esta enclavat aquest paratge ja ben val una visita, senyorejant la Mer de Glace, amb les Jorasses i el Dru sempre onmipresents. Multituts de rutes al sol solquem les inacabables i netes fissures d' un genial granet i tot aixo a tocar del refugi!
08 Directa Anglada-Guillamon, 640m, 6c (V/A1), Pedraforca Nord
La vessant nord del Pedraforca solcada per mutitut de rutes d'aventura i d'entre elles fins ara ens quedem amb aquesta petita joia mig oblidada que ens portara en una llarga excursio vertical fins el cim mateix del Calderer.
09 Nord classica de Vignemale, 850m (desnivell), Vº, Pirineu Central Frances
La cara nord classica per antonomasia dels Pirineus, no es la mes llarga, ni mes dificil, ni amb mes compromis, ni la de millor roca, no te res d'aixo.. pero a la vegada ho te tot perque s'hagi convertit en tot un repte generacio rere generacio fins els nostres dies.
010 Directa Estel, 290m, 6a, Roca Gran d'en Ferrús, Serra d'Ensija, Berguedà
A vegades hian parets amagades que gaire ningu coneix, pocs han escalat i per tant poc es parla d'elles, poder per tot aixo (i mes cosses...) la Roca Gran d'en Ferrus te un encant especial. Aixo si... el peatge a pagar no esta a l'abast de tothom: roca discreta, itineraris gens clars, expansions en perill d'extincio. La Directa Estel sol ser la primera porta d'entrada, paseu i tanqueu!
4 comentaris:
Felicitats per les activitats realitzades. Ascencions de gran envergadura que de ben segur us han deixat un gran record, i que de segur que per aquest proper 2011 us donen una gran motivació. Salut, i bones escalades pel 2011!!!!!!!!!!!!
Molt bones festes, parella! Veig que heu tingut un bon any, ara faltaria una llista dels propòsits de l'any nou!
HOmeeeeeee felicitats...
tot i que això de la roca discreta a la directa estel és molt discutible... en fi, com tot en aquesta vida!
salut i un mínim de 10 viots més cinc estrelles pel 2011.
una encaixada,
salut
Llembresku, quanta rao tens al dir que mirar enrrera en fara agafar mes impuls pel que tenim al davant. Molta força i fanatisme aquest nou any.
Visca el Maresme power!
Gat, he apres que l'unic que aconsegueixo amb la llista de proposits dient-la per adelantat es que sempre surtin rana i aquest proper any tenim una de ben grossa que no la saben ni a casa! tot al seu temps. Ja saps que en l'alpinisme un mai marca l'agenda, les condicions son les que son i cal ser alla en el moment adecuat.
Anonim, (ens coneixem?)tens rao.., sorry va ser un lapsuslingue lo de la qualitat de la directa Estel, pero tot i ser tant compacte i ahderent tampoc permet gaires alegries.
salut, alegria i tapia per tothom!
Publica un comentari a l'entrada