Gavarnie tropical...

divendres, 31 de desembre del 2010

Sempre pasa el mateix, els plans desde la comoditat del sofa de casa sempre son rodons i acabes fent una activitat frenetica ni que sigui en la teva imaginacio. Aquest cop disposavem de 5 dies a la meca del gel dels Pirineus, Gavarnie. Amb una companyia inmillorable, Javi, Ruben i Oscar, tres solvents alpinistes aragonesos amb garanties per fer qualsevol bajenada, aquest cop fins i tot.... havien llogar una caseta per uns dies, o sigui un petit luxe asiatic al baixar d'escalar! aiss que lluny queden aquells dies de dormir al ras en nits gelides en les notres primeres incursions a aquesta vall!

Aixo es la teoria, a la practica tot va ser ben diferent, un constant vent de sud que no va deixar els primers 4 dies que els termometres es posessin en negatiu, amb lo que significa aixo per una escalada en gel tant exigent com es a aquest circ, el primer mati encara negre nit ens planten al peu del primer mur i a messura que ens apropem mes i mes, una brisa d'aire calid ens fa anar treient roba a cada pas que fem, es increible les 7 del mati i estem a 6 graus positius a la major nevera dels Pirineus un dia de gener, el darrer agost que vaig estar just aqui, feia molt mes fred! tot i aixi el circ esta raquitic, potser si escalable, pero jugant a la ruleta "risa" a cada picada i encara mes sorprenent... la ruta amb mes generosa de gel i gairebe a punt l'inmensa Overdose. doncs res mitja volta i a seguir avançant...

Al dia seguent confiem que la forta inversio termica hagui fet efecte a la vall de Troumouse i cap alla que anem, al cap tenim escalar la gran clasica: Spagetti Bolognessa i despres d'una agonica cursa fins a peu de ruta, tornem a rendir-nos davant l'evidencia, el termometre marca els mateixos valors que ahir i el pitjor es que aqui si que corre un gran caudal d'aigua, l'altre cordada gavatxa que esbufegava amb nosaltres no s'ho rumia gaire i amunt que enfilen, esta vist que mai sabrem si qui realment sempre triomfa son els valents o els inconscients.

Javi i Ruben optem per anar a esquiar i nosaltres decidim recorrer la vall que no coneixem encara, en poca estona arribem a una bonica cascada de 3 llargs de la que encara desconeixem el nom, 160m II/4 i alla ens treiem una mica el "mono"

Totes tres tirades tenen el seu punt de pebre i tambe aquesta calida temperatura fa que el gel estigui molt generos per progresar i fa que gaudim de valent.

Un cop de nou a terra seguim la nostre excursio per la vall i sortim maravellats per la quantitat i qualitat de lineas glaçades que amaga aquest paratge, tambe es cert que amb aquestes situacions de tant poca neu moltes que generalment resten amagades sota la neu ara son perfectament visibles, tot i que massa justes ara per ara per ser escalades.

Creiem veure sobre el llac de les Gloriettes(sobre aquestes lineas) una espectacular cascada penjant que diriem que es Substancie Ordinarie, molt possiblement la ruta glacial mes dificil dels Pirineus, cotada de grau 7, malauradament al dia seguent de la foto havia caigut tota.

Les temperatures els següents dies es continuen negant a baixar sota zero a qualsevol hora del dia i aixi es impossible fer cap activitat alpina, un dia ens adonem que la goulotte mes dificil del Soum de Canaus presenta gel durant tot el seu recorregut i els complicats resalts habituals en roca segurament ara estiguin recoberts, decidim entrar molt d'hora al dia seguent, pero un cop mes quan estas en ratxa negativa alguna cosa et passa... aquest cop laura s'aixeca completament indisposada.

Ben mirat, al final hem de fer el que fa la gent normal... pasejar, mirar el paisatge i quan arribi cap d'any sortir de revetlla. Despres del raïm (que a França no ho fan...) vam acabar a la sala polivalent de Gavarnie tots nosaltres de ballaruca, sorpressos per la gran quantitat de gent que hi viu a aquest poble i mai haviem vist i amb unes inmenses ganes de gresca!