Fa molt temps, fa anys que ens corre pel cap l'idea de tastar les sensacions de ficar-nos en una gran paret i fer vida sobre el buit, passar uns dies amb les seves nits gaudint de la verticalitat. A molta gent li fa una mandra total avançar tant poc a poc, bellugar tant pes, necesitar gran quantitat de material, la pressio afegida d'encertar-la en la logistica adecuada i tenir hamaca!! (gracies de nou Albert!). Ja fa uns messos que la decissio havia estat pressa, pero la pluja, indisposicions fisiques i altres imponderables havien anat posposant la data, avui amb una meteo aceptable pero amb l'amenaça d'entrada d'un front fred gairebe polar, cap el congost de Terradets que marxem!
Escollir la nostre primera ruta de bigwall no ens resulta facil, pero tenim unes premises ben clares: que hi hagi el minim d'escalada i sortides en lliure, que no superi l'A3, que el recorregut sigui força aplomat i a poder ser que les R per l'hamaca tinguin expansions. Al final la paret escollida es Roca Regina, que a mes ens aporta un aproximacio i descens força rapid i directe. La tarda abans anem fins a peu de via a fer un porteig amb l'ideia de fixar 1 o 2 llargs i guanyar temps, pero anem sense la ressenya i no acabem de tenir clar quin es l'inici de via, cap problema..., sera per temps en un big wall?
Al mati seguent ens aixequem amb una desagrabale sorpressa, el termometre s'ha desplomat fins als 6 graus negatius, pero lo pitjor es el fort i constant vent que aporta una sensacio termica molt desagradable. Mentres esmorzem debatim que hem de fer i despres d'escoltar per la radio que les temperatures seguiran a la baixa, aixo i els cops de vent que notem dins la furgo, ens fan decidir que avui tampoc sera el dia. Tornem a recollir el material deixat el dia anterior, caminem ficats dins d'un nuvol pixaner que ha humitejat tota la paret, marxem entristits, pero conscients d'haver pres la decissio encertada, masses situacions en contre en unes dates en les que disposses poc temps util per escalar i potser has de passar mes de 16 hores compartim un rectangle de tela de 80x200 dues persones amb aquet i idilic i tropical clima. Quins nassos que el fred ens hagui de tirar enrrera d'una via!!
El que tenim clar que no volem tornar a casa de buit i ja que tenim material i temps cal aprofitar-ho. Marxem a una paret ideal per situacions climatologiques com aquestes: Vilanova de Meia. Quan els anticiclons fan desplomar els termometres i les boires senyoreyen les valls, aqui fins i tot es possible gaudir d'un generos solet amb maniga curta. Ja es tard per entrar en cap ruta del Pilar del Segre i marxem a pedalejar al contrafort de la Roca dels Arcs i practicar una mica la precarietat, el petateig i el muntage de l'hamaca.
Al final acabem la jornada a la Cova del Valent un lloc ideal per la seva orientacio per gaudir fins el darrer moment del preuat solet i aqui fem una llarga i desplomada pedalada de xapa a xapa que en cada pas ens exigeix treure el maxim de recursos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada