ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

*** Integral del Montgros, 345m, Vº, Montserrat sud

dissabte, 18 de decembre del 2010

Despres de tota la setmana xafat i recluit a casa per una grip que un any mes arriba puntual a la seva cita, penso que el millor es que em doni una mica d'aire fresc i cap a Montserrat que enfilem. Quan sortim de fer bocata al Bruc el termometre encara esta negatiu, potser ens estem passant de frescos. Avui venim amb en Lluis i ni el gelid ambient ni les forçes estan per gaires alegries, per tant optem per fer una bonica excursio vertical a un dels racons mes macos del serrat, els Plecs del Llibre. Ens enfilarem per tres vies obertes i restaurades fa poc que d'una manera tranquila i panoramica ens deixaran dalt del panoramic Montgros.

La primera via es l'Esquivaboles a la Cajoleta que aprofita el primer llarg de l'aresta Brucs i despres enfila amb tendencia a l'esquerra per evitar un marcat sostre. Bona roca sobre un mar de codols, els dos primers llargs son una simple grimpada on l'alicient radica en anar trobant les espaiades assegurances. A Laura a la darrera tirada ja li toca escalar, una llarga travessa i uns passos finets que cap dels tres aconseguim de passar amb prou honor, potser per les mans insensibles, potser perque ha saltat algun codol, potser perque no es un cinque...



Curt rapel des del cim, anar caminant, anar grimpant i anant fent cami... vistes genials sobre els Plecs del Llibre on veiem dues valentes cordades enfilades desafiant el fred, ens dirigim cap el plec mes petit, just a l'esquerra, anomenat el de la Martina.


Ara es el meu torn, aquesta es la ruta mes assequible per assolir l'aresta dels Plecs. La roca segueix essent de bona qualitat i l'equipament correcte fa que fluim sense manies de l'escalada, llastima que la via a l'anar tan encaixonada no ens regalala el millor que te els plecs, les seves vistes amb ambient! Els dos passatges on cal fixar-se una mica estan just a l'inici i a la sortida de la primera reunio, verticals pero tambe de generosos codols, son dues tirades que en no res ens deixen a l'aresta.


Ara ja no cal ni guardar les cordes, desgrimpem uns pocs metres i ja som al peu del vessant sud del Montgros, o sigui a un altre aresta Brucs. L'Indi i en Luychi no fa gaire que han passat per aqui i proposem el singular nom de: "Tot el que vola, a la cassola" a aquest dos darrers i senzills encadenaments. Els primers metres d'aquesta aresta Brucs son drets i a en Lluis li cal fixar-s'hi be, despres cada cop la verticalitat va minvant i minvant mes, fins tornar-se una costeruda caminada.

En no res som al cim del Montgros que aquestes dues darreres setmanes esta d'allo mes cinematografic amb tant de trailer de "Bruc". Un allargat i planer cim que mai ens deixa indiferents i on segurament es gaudeix d'una de les millors vistes panoramiques de tot Montserrat, la que talla just per la seva meitat. L'idea inicial era acabar fent una altre Brucs a la Salamandra, pero ara els dias aviat enfosqueixen i millor no subestimar la llarga baixada que tenim per endavant.



5 comentaris:

Anònim ha dit...

quina guapada el pessebre del cim no? quin punt pintar aixi una teula!

Ferran ha dit...

És el que tenen els artistes o l'amor de fill! Ho ha fet mon pare, un enamorat del Montgrós ... Me n'alegro que us hagi agradat!

josep i laura ha dit...

Bona i original pensada el detall nadalenc sobre la teula i millor gust escollir aquest privilegiat mirador.

Ferran ha dit...

Per cert, la setmana passada vaig pujar al Montgròs a buscar la teula i algú la deu tenir al saló de casa, jajaja. Al menys ha escollit amb gust! Per cert, soc el Ferran que fa uns anys us va repetir la directa de la Bola o dels músics allà al Cadí. M'ho vaig passar teta en aquella via! Coincidim bastant en les activitats ...

josep i laura ha dit...

Ferran, la teula no la tenim pas nosaltres, tot i que era prou temptadora...
Recordem perfectament aquella historia a la directisima dels musics de la Bola, la primera via que obriem, tot i que va ser per equivocacio, ruta preciosa i que no hem tornat a tastar, malauradament cada cop es mes complicat trobar correctes condicions a baixa alçada. No ens coneixem en persona, pero si tambe t'agradan aquest "bacalaos" segur que mes aviat que tard hi coincidirem a algun.

salut, alegria i teules!